Albiol confia en els barris per reeditar el seu triomf a Badalona

Xavier García Albiol no ha oblidat, en els seus quatre anys d'alcalde, el costum a què va ser fidel com a candidat: gastar sola, caminar pels carrers, prendre alguna cosa amb els veïns a la barra d'un bar. El seu compte de Twitter, generós en fotografies, dóna compte del tracte proper que manté amb els veïns, especialment els dels barris de la perifèria de Badalona. En aquells barris, als quals el centre ha donat tradicionalment l'esquena, l'alcaldable popular hi ha posat les seves esperances de revalidar el triomf...

Xavier García Albiol no ha oblidat, en els seus quatre anys d'alcalde, el costum a què va ser fidel com a candidat: gastar sola, caminar pels carrers, prendre alguna cosa amb els veïns a la barra d'un bar. El seu compte de Twitter, generós en fotografies, dóna compte del tracte proper que manté amb els veïns, especialment els dels barris de la perifèria de Badalona. En aquells barris, als quals el centre ha donat tradicionalment l'esquena, l'alcaldable popular hi ha posat les seves esperances de revalidar el triomf que va obtenir el 2011 i que va donar al PP la clau de la tercera ciutat de Catalunya.

Albiol, un venedor nat que sempre està en campanya, creu que els veïns avalen la seva feina i confia a obtenir una victòria encara més àmplia: té 11 regidors i vol aconseguir els 14 que li donarien la majoria absoluta. Els seus rivals, que són tots els altres, pretenen impedir que Badalona segueixi governada per un alcalde que titllen de populista, autoritari i xenòfob. I, de fet, ja ho han intentat, encara que sense èxit, en l'últim mandat: la iniciativa per plantejar una moció de censura va fracassar i Albiol va poder anar fent amb suports puntuals. Aquesta vegada el dubte serà si l'oposició podrà teixir una complexa aliança multipartida o si l'alcalde trobarà en la previsible entrada de Ciutadans un aliat.

A més de la bona entrada d'Albiol als barris populosos –acaronats amb petites reformes en places i carrers i permeables al seu discurs dur amb la immigració–, en contra de l'oposició hi juga el seu escàs ímpetu renovador. Excepte les formacions emergents –Badalona en Comú presenta l'activista social Dolors Sabater i C's a Juan Miguel López– els partits tradicionals repeteixen velles cares: les de l'exalcalde Jordi Serra (PSC), que no ho va ser per les urnes sinó per la renúncia de Maite Arqué; l'eximputat pel cas Adigsa i diputat al Parlament Ferran Falcó (CiU), que repeteix per quarta vegada; i l'històric Àlex Mañas (ICV), que va arribar a ser regidor d'Educació. ERC, per la seva banda, aspira a entrar al consistori amb la candidatura del periodista Oriol Lladó.

“Una de les millors coses de la campanya és l'afecte que rebo de tants veïns, gràcies!”, va escriure Albiol al Twitter dimecres després de visitar el mercat ambulant de la Salut, on es va deixar fotografiar amb desenes de senyores (sempre és el més alt de l'estampa) entre parades de sabates, samarretes i sostenidors. Aquest és l'estil Albiol. Dies abans havia reunit 3.500 persones en una plaça de Llefià que es va convertir en una marea blava de gorres i globus. Casualitat o no, el tradicional mocador utilitzat en les Festes de Maig també era del mateix to blau del PP. Albiol, no obstant això, ha marcat el seu camí al marge de les sigles del partit.

L'alcalde s'ha vist beneficiat de projectes que va iniciar el PSC –32 anys al poder–, però que ell ha inaugurat, com el nou passeig marítim de la ciutat, amb la fàbrica d'Anís del Mono. També ha sabut deixar anar llast de la corrupció que va aflorar a l'inici del seu mandat. I les polèmiques que ell mateix suscita –com el lema Netejant Badalona, d'aquesta última campanya– sembla que el reforcen. El 2011 va guanyar després de repartir pamflets xenòfobs contra els gitanos romanesos que el van portar a un judici del qual va quedar absolt.