Model en qüestió
El ‘cas Innova’ de Reus revela una estructura sanitària a Catalunya propensa a la corrupció
Amb la detenció de la primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis (CiU), i vuit persones més –sis alts càrrecs de l'empresa Sagessa i dos empresaris– el cas Innova ja afecta més de 60 imputats i estén la taca de sospita de corrupció sobre altres municipis. La investigació d'aquest hòlding d'empreses que va causar un forat de 400 milions a les arques municipals de Reus exhibeix una preocupant radiografia de l'anomenat model sanitari català, caracteritzat per reunir sota el paraigua del finançament públic tant centres públics com privats concertats.
En aquest ...
Amb la detenció de la primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis (CiU), i vuit persones més –sis alts càrrecs de l'empresa Sagessa i dos empresaris– el cas Innova ja afecta més de 60 imputats i estén la taca de sospita de corrupció sobre altres municipis. La investigació d'aquest hòlding d'empreses que va causar un forat de 400 milions a les arques municipals de Reus exhibeix una preocupant radiografia de l'anomenat model sanitari català, caracteritzat per reunir sota el paraigua del finançament públic tant centres públics com privats concertats.
En aquest model, un organisme públic –el Servei Català de la Salut (CatSalut)– distribueix els 8.000 milions d'euros del pressupost sanitari entre diferents proveïdors públics i privats. Entre els imputats hi figuren Josep Prat, que va ser director general del CatSalut, i el seu successor en el càrrec, Carles Manté. Per eludir la cotilla que comporta la titularitat estatal, la Generalitat va propiciar la creació de consorcis que agrupen un gran nombre de centres sanitaris i que es poden regir pel dret privat. El resultat, al cap dels anys, és un garbuix d'entitats de gestió que gestionen elevades sumes de diners públics i que contracten, subcontracten o externalitzen directament, cosa dóna peu a tota mena d'irregularitats.
Sagessa, per exemple, gestiona una vintena de centres, entre ells, els hospitals de Reus, Amposta i Móra d'Ebre. Doncs bé, fins a dos de cada tres contractes revisats en el transcurs de la investigació judicial són irregulars. I no només s'observa una pràctica generalitzada de portes giratòries, sinó que alguns gestors han arribat a exercir càrrecs públics i privats amb interessos antagònics: després de deixar el CatSalut, Prat va exercir simultàniament com a director general d'Innova, president de l'ICS –organisme que gestiona els hospitals i centres de titularitat pública– i vicepresident d'USP, una societat estrictament privada. El mateix funcionament s'ha observat en altres escàndols sanitaris en investigació.
La Sindicatura de Comptes ha analitzat la gestió de sis grans consorcis i ha trobat irregularitats generalitzades en la contractació i assignació de salaris d'alts càrrecs. Tot apunta al fet que la mateixa estructura d'aquest model, afavorit pels dos grans partits que han governat, CiU i PSC, afavoreix aquests i altres abusos en la gestió dels recursos públics.