CiU, ERC i Iniciativa arriben a un principi d’acord sobre la llei electoral

El pacte no garanteix l'aprovació del text pel desacord de PSC, PP i Ciutadans La falta de consens sobre el sistema electoral dificulta que es pugui donar llum verda al text

Joan Herrera (ICV), Artur Mas (CiU) i Oriol Junqueras (ERC) en una imatge d'arxiu.Gianluca Battista

Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa-Esquerra Unida han aconseguit aquest divendres un principi d'acord al Parlament perquè Catalunya pugui dotar-se d'una llei electoral, un assumpte pendent des del 1980. El text preveu una autoritat electoral catalana que substitueixi la Junta Electoral Central i inclou mesures d...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa-Esquerra Unida han aconseguit aquest divendres un principi d'acord al Parlament perquè Catalunya pugui dotar-se d'una llei electoral, un assumpte pendent des del 1980. El text preveu una autoritat electoral catalana que substitueixi la Junta Electoral Central i inclou mesures de control de despesa en campanyes, a més de llistes desbloquejades. No obstant això, els partits segueixen sense posar-se d'acord sobre el sistema electoral, és a dir, en com es reparteixen els escons. El Partit dels Socialistes, el Partit Popular i Ciutadans mantenen les seves reserves al text a causa d'aquest punt. Per aquest motiu, a dia d'avui el text no té el suport de la majoria de dos terços del Parlament necessària perquè s'aprovi la llei electoral.

El text tancat avui pels tres grups parlamentaris podria arribar al ple del Parlament la primera setmana de maig per obrir després un període de presentació d'esmenes. L'objectiu de CiU, ERC i ICV és que les eleccions catalanes de setembre ja es puguin regular amb aquest sistema.

Más información

Els tres partits han aprovat que es creï la Sindicatura Electoral de Catalunya, de manera que les eleccions autonòmiques ja no estarien regulades per la Junta Electoral Central, una cosa que ja passa a la resta d'autonomies. Aquesta sindicatura estaria composta per tres membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i tres acadèmics triats per les tres cinquenes parts del Parlament. La presidència recauria sobre un dels tres membres procedents de la magistratura, que tindria vot de qualitat en cas d'empat.

De moment es manté el sistema electoral que s'ha utilitzat fins avui i que alguns partits rebutgen per considerar-lo poc proporcional. El canvi ha resultat impossible fins avui per discrepàncies sobre com han de pesar en el recompte les zones més poblades i les menys poblades de Catalunya. L'objectiu dels partits signataris de l'acord és que cada formació presenti ara la seva proposta de sistema electoral perquè sigui debatuda al ple.

Entre els altres aspectes nous, destaquen els que volen fomentar la participació, la transparència i el control de la despesa electoral.

  • Hi haurà enviament únic de paperetes dels partits en un únic sobre per fomentar l'estalvi econòmic. Aquest és un dels punts que tradicionalment ha generat discrepàncies entre els partits més grans.
  • Els espais electorals gratuïts quedaran regulats en funció dels vots obtinguts en les últimes seleccions. Els anomenats "blocs electorals" als informatius dels mitjans públics són substituïts per un sistema en el qual preval "l'interès informatiu". Es posa fi a la possibilitat que tenen els partits d'impedir l'accés dels mitjans de comunicació als seus actes electorals.
  • S'introdueix la possibilitat del vot electrònic. L'Agència de Protecció de Dades vetllarà per garantir el secret de vot. Ho regularà la Sindicatura Electoral.
  • Diputats amb dedicació exclusiva. Els diputats del Parlament no podran ser alhora senadors. Se'ls obligarà a tenir dedicació exclusiva si volen rebre la totalitat del sou.

Sobre la firma

Arxivat A