Madrid, Catalunya i Galícia, les que tenen la sanitat més privatitzada

La despesa sanitària privada augmenta, segons la Federació en Defensa de la Sanitat Pública

Madrid, Catalunya, Galícia i les Balears són, per aquest ordre, les comunitats autònomes amb més grau de privatització dels serveis sanitaris. Així ho conclou el segon informe sobre privatització sanitària de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP). El treball, publicat avui, puntua les autonomies en funció de diversos criteris. En aquesta segona edició es manté l'...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Madrid, Catalunya, Galícia i les Balears són, per aquest ordre, les comunitats autònomes amb més grau de privatització dels serveis sanitaris. Així ho conclou el segon informe sobre privatització sanitària de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP). El treball, publicat avui, puntua les autonomies en funció de diversos criteris. En aquesta segona edició es manté l'ordre de les més privatitzades que es va detectar l'any passat.

La FADSP ha analitzat amb les dades disponibles diferents variables com la despesa sanitària dedicada a la contractació amb centres privats, la presència de models de col·laboració publicoprivada, la despesa en assegurances privades per càpita i el percentatge de llits i d'equipament d'alta tecnologia que correspon a hospitals privats.

Darrere de Madrid, Catalunya, Galícia i les Balears, comunitats amb un "grau elevat de privatització" segons l'informe, se situen les Canàries, el País Basc, Aragó, la Comunitat Valenciana, Cantàbria, Navarra i La Rioja, amb un grau de privatització "intermedi". Les que tenen un grau baix de privatització són Extremadura, Castella-la Manxa, Astúries i Andalusia.

L'informe destaca que la despesa sanitària privada s'ha incrementat un 7,3% l'últim any, cosa que la federació atribueix "fonamentalment" als copagaments i a les retallades en la sanitat pública. Els pressupostos sanitaris de les comunitats autònomes van caure un 13,6% entre el 2009 i el 2013, 10.000 milions d'euros en xifres absolutes, tal com va avançar EL PAÍS.

La FADSP critica en el seu informe l'"absència de transparència" de les comunitats, que ha impedit fer un estudi més detallat perquè "dificulta enormement el fet de trobar dades homogènies per a totes les comunitats". Afegeix que en molts casos hi ha contractació directa amb el sector privat que no apareix comptabilitzada i diferenciada als pressupostos, cosa que fa "complicat" obtenir dades concretes de les administracions sanitàries.

Sobre la firma

Arxivat A