Paisatges de pedres i teles d’organdí

Fidel a la seva voluntat de no encasellar-se en una línia determinada, sinó d'abastar tot el panorama artístic contemporani, Blueproject Foundation de Barcelona presenta la primera mostra individual a Espanya de l'artista francès Lionel Esteve. Després de les impactants fotografies documentals del col·lectiu MeMo, la instal·lació Un nuage sur mes épaules (Un núvol sobre les meves espatlles), oberta fins al 7 de juny, representa un vessant completament d...

Fidel a la seva voluntat de no encasellar-se en una línia determinada, sinó d'abastar tot el panorama artístic contemporani, Blueproject Foundation de Barcelona presenta la primera mostra individual a Espanya de l'artista francès Lionel Esteve. Després de les impactants fotografies documentals del col·lectiu MeMo, la instal·lació Un nuage sur mes épaules (Un núvol sobre les meves espatlles), oberta fins al 7 de juny, representa un vessant completament diferent de la creació contemporània. Poètic, subtil i minimalista, el projecte concebut especialment per a l'espai interior de la fundació, materialitza un paisatge abstracte a través de només dos elements, pedres i teles d'organdí, i un ús del color original i especialment assolit. “Quan vaig veure la sala tota grisa, amb les parets de formigó i cap finestra, vaig sentir que havia d'obrir l'espai. Així he construït un paisatge amb teles lleugeres, que cauen verticals del sostre i pedres pesades que s'estenen horitzontals a terra”, explica Esteve.

“La instal·lació combina per primera vegada dues obres independents, que ens van captivar quan les vam veure fa un any a la fira de Basilea, A line de 2011 i La Beauté d’une Cicatrice de 2012. Les envolten una instal·lació de cortines produïda especialment per a l'exposició”, explica Renato dalla Poeta, director artístic de Blueproject. A line es compon de 113 pedres, recollides als afores de Tessalònica a Grècia, mentre que La Beauté d’une Cicatrice inclou 125 roques oposades prop de casa seva a Bèlgica. El que converteix aquestes pedres de diferents dimensions en alguna cosa realment atractiva és la seva original policromia, una simfonia de blaus en el primer cas i una barreja de marrons, vermellosos i terrosos amb algun toc de verd, en el segon. Esteve només admet haver utilitzat aquarel·les, una tècnica que li agrada molt i empra sovint també per als seus dibuixos, però no vol revelar res més sobre un procediment que ha requerit moltes investigacions i assajos fins a aconseguir els delicats matisos i la particular textura que caracteritzen les seves roques. La reticència de l'artista convida a especular sobre la seva tècnica, probablement un sistema d'immersió, encara que finalment l'important és el resultat visual aconseguit.

Nascut a França però establert a Brussel·les des de fa anys, Lionel Esteve (Lió, 1967) va ser descobert pel cèlebre comissari Hans Ulrich Obrist que el va incloure el 2003 a la col·lectiva Migrateurs, organitzada pel Musée d’Art Moderne de la Ville de París. Des de llavors ha tocat moltes tecles, encara que de moment les que prefereix són dibuix, escultura i instal·lació. “He provat el vídeo també, però m'avorreix mortalment passar hores davant de l'ordinador”, conclou l'artista, que està preparant un espectacle peculiar de marionetes no antropomòrfiques. Es titularà Une nuit sans sommeil (Una nit sense son), cada representació durarà vint minuts i serà una obra totalment abstracta, protagonitzada per la llum i el so.