Sant Pau corre amb el cor

Tres anys després, la Cursa Científica, que cada any per aquestes dates organitza el servei de Cardiologia de l'Hospital de Sant Pau, va tornar ahir als seus orígens: va recuperar el recorregut pels pavellons del monumental recinte modernista dissenyat per Domènech i Muntaner. 150 corredors –la inscripció està limitada– van pujar i van baixar pels pendents de l'hospital durant dues hores, cadascun al ritme que li marcava el seu cos i condició física, ja que no es tracta de competir, sinó de demostrar que l'esport controlat és una part fonamental en la teràpia de les malalties del cor, assenyal...

Tres anys després, la Cursa Científica, que cada any per aquestes dates organitza el servei de Cardiologia de l'Hospital de Sant Pau, va tornar ahir als seus orígens: va recuperar el recorregut pels pavellons del monumental recinte modernista dissenyat per Domènech i Muntaner. 150 corredors –la inscripció està limitada– van pujar i van baixar pels pendents de l'hospital durant dues hores, cadascun al ritme que li marcava el seu cos i condició física, ja que no es tracta de competir, sinó de demostrar que l'esport controlat és una part fonamental en la teràpia de les malalties del cor, assenyala el cardiòleg Ricard Serra, ànima de l'organització d'una carrera que aquest any ha arribat a la XXVII edició.

Que l'exercici moderat i controlat no només és bo, sinó necessari per als malalts coronaris és cosa sabuda, estudiada i demostrada científicament. Però ara la ciència ha anat un pas més enllà, explica Ricard Serra. Estudis recents demostren que l'esport, en concret les endorfines que s'alliberen amb la seva pràctica, faciliten en els nens i en els preadolescentes l'aprenentatge i la memorització de les matèries escolars, per la qual cosa l'esport a aquestes edats primerenques afegeix una altra qualitat: la de col·laborar a l'ensenyament.

Les endorfines, una espècie de droga natural –és un pèptid opioide que fabrica el cervell–, es generen a conseqüència, entre altres causes, de l'exercici físic i, com els narcòtics, proporcionen una sensació analgèsica i de benestar.

Aquesta droga que genera l'organisme, en activar la funció neuronal, a més, confereix a la persona una especial lucidesa mental. Un exemple empíric d'això el donava, sense ser conscient de les causes, el jutge José Villodre, que en el reportatge 16 jutges emès per TV3 dimarts passat explicava la seva experiència amb l'esport i la seva professió.

Deia Villodre, jutge de Vilanova i la Geltrú, runner i debutant en maratons: “He posat moltíssimes sentències corrent. Sentències que se m'han entravessat al despatx les he resolt sortint a córrer”. Ho fa moltes vegades a punta de dia per la platja i el port de Vilanova.

En el reportatge, Villodre no sap què és, i ho diu clarament, però intueix que hi ha alguna cosa que corrent el fa ser més lúcid, són les endorfines, precisa el cardiòleg Ricard Serra. “A l'hora de córrer”, continua el jutge, “alguna substància s'allibera que és com si tingués més claredat mental. Quan alguna sentència se m'ha enclavillat com diem a Albacete, he sortit a córrer i se m'ha ocorregut la solució, a això i a moltíssimes altres coses”, sentencia el magistrat.