El Nasdaq toca els 5.000 punts que tenia a la bombolla tecnològica

El Nasdaq ha tocat durant uns segons el nivell dels 5.000 punts. Quinze anys ha trigat l'índex que representa les companyies de la nova economia a recuperar el que va perdre en només dos i mig, després de l'esclat de la bombolla de les puntcom. La plataforma electrònica, que continua estant dominada pels valors d'empreses tecnològiques, és ara un mercat borsari més racional i els inversors se'l prenen més seriosament, en apostar per firmes ja madures.

La cotització màxima del Nasdaq està marcada en els 5.132,52 punts, que va aconseguir en la jornada del 10 de març del 2000. El ...

El Nasdaq ha tocat durant uns segons el nivell dels 5.000 punts. Quinze anys ha trigat l'índex que representa les companyies de la nova economia a recuperar el que va perdre en només dos i mig, després de l'esclat de la bombolla de les puntcom. La plataforma electrònica, que continua estant dominada pels valors d'empreses tecnològiques, és ara un mercat borsari més racional i els inversors se'l prenen més seriosament, en apostar per firmes ja madures.

La cotització màxima del Nasdaq està marcada en els 5.132,52 punts, que va aconseguir en la jornada del 10 de març del 2000. El rècord al tancament va quedar aquell dia en 5.048,62 punts. Però el nivell màgic dels 5.000 punts va aguantar només dos dies i es va esfumar tan ràpid com el valor de les puntcom. La recessió, els escàndols corporatius i els atemptats de l'11-S van posar més pressió.

El Nasdaq va quedar reduït així a només 1.108,49 punts l'octubre del 2002 i fins al novembre del 2013 no va recuperar els 4.000 punts. Aquesta vegada, no obstant això, la situació, diuen al parquet, és molt diferent de la de fa 15 anys. El negoci de les tecnològiques es basava llavors més en una fantasia que en resultats, cosa que explica que la bombolla punxés amb tanta virulència. Ara, les companyies tenen un valor que s'ajusta més a la realitat dels seus negocis.

L'exemple més evident és Apple, que l'últim trimestre va batre rècords al món corporatiu en ingressos, beneficis i efectiu en balanç. El seu pes al Nasdaq és enorme, amb el 10% de l'índex quan fa 15 anys ni tan sols apareixia entre les 20 companyies més importants. També tenen sòlids negocis supervivents com Microsoft, Cisco Systems, Oracle, Amazon, Adobe o Priceline.

Als vells titans es van sumar nous actors de pes, com Google, Facebook o Netflix. Encara que les tecnològiques dominen, amb el 43% de les companyies en aquesta plataforma, el Nasdaq és ara un índex més divers. Amb el canvi de mil·lenni, les tecnològiques representaven el 57%. També hi havia més companyies cotitzant, unes 4.715 firmes davant de 2.568 ara.

Realitats diferents

Són menys, però també més grans. El valor mitjà de mercat de les companyies que integren el Nasdaq Composite és de 2.950 milions de dòlars, davant de 1.160 milions quan la bombolla anava a esclatar. Tampoc hi ha tant entusiasme ara del costat de les estrenes borsàries. Entre el 1999 i el 2000 es van anunciar 630 ofertes d'accions, enfront de les 300 des de començaments del 2014.

En aquella època, el que estava al comandament era Bill Gates com a conseller delegat de Microsoft. També hi havia Bernie Ebbers, de l'extingida WorldCom. Altres firmes van ser absorbides, com Sun Microsystem per Oracle o Palm per HP. Els protagonistes ara són Tim Cook, a Apple; Larry Page i Sergey Brin, a Google, i Mark Zuckerberg, a Facebook.

Les companyies que arriben ara al mercat tenen negocis madurs, amb resultats que poden demostrar i es van dotar abans del capital que necessitaven per desenvolupar-se, com està sent el cas d'Uber, Pinterest o SnapChat. Durant els anys que van portar a la bombolla, no obstant això, el que es venia era més aviat un concepte i es presentava com a credencial el nombre d'usuaris.

Les tecnològiques, i especialment les biotecnològiques, estan liderant el mercat de capitals en aquesta fase d'incertesa, fet que explica que el Nasdaq pugés un 10% durant els últims sis mesos i més d'un 15% en les últimes 52 setmanes. Durant els últims cinc anys l'ascens va ser del 125%. La laxitud monetària als EUA provoca que les accions d'aquestes companyies, ja madures, siguin més atractives que els bons.

Els tres índexs de Wall Street estan així ja en rècord. El Dow Jones va depassar fa dos anys el màxim que va marcar abans de la crisi financera, que datava del 9 d'octubre del 2007, encara que li va costar quatre anys recuperar-se des del mínim de març del 2009. Ara es mou prop dels 18.000 punts, un 60% per sobre del 2000, mentre que S&P 500 aguanta els 2.100 punts.

Signes d’esgotament

Malgrat aquest repunt, els grans supervivents de la bombolla tecnològica continuen arrossegant pèrdues importants. És el cas de Microsoft, que segueix un 25% per sota del màxim, o de Yahoo, Cisco i Oracle, que es paguen a menys de la meitat que fa 15 anys. I encara que el nivell dels 5.000 punts es considera l'adequat, el repunt en el tram final va mostrar símptomes d'esgotament.

Quan el Nasdaq va començar a operar el febrer del 1971, el valor de l'índex era de 100 punts. Va trigar dues dècades a escalar a 500 punts i només quatre anys doblar-ho. Si s'ajusta a la inflació, el rècord de març del 2000 estaria en els 6.940 punts. Els operadors del mercat eviten fer comparacions, però sí que admeten que l'estratègia de la Fed crea bombolles en alguns actius.

A això se suma el problema que algunes de les tecnològiques estan mostrant algunes xacres precisament per la seva maduresa. És el cas de Cisco, dels primers membres del Nasdaq, i de Qualcomm. Tenen dificultat per créixer en una indústria que es renova a gran velocitat. A més, a l'inversor li costa comprar quan l'índex és a prop del potencial per por d'una correcció.