Complir les promeses

El PSOE ha de meditar molt seriosament la seva resposta a la nova fase en què entra el cas dels ERO a Andalusia, després de la convocatòria a declarar com a imputats de dos expresidents de la Junta, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, a més de tres exconsellers que també tenen la condició d'aforats. I ha de fer-ho no només per la gran repercussió política que té aquest fet en vigílies de la campanya electoral a Andalusia, sinó també pel fort compromís assumit pel secretari general, Pedro Sánchez, i la presidenta andalusa, Susana Díaz, per exigir la renúncia dels escons als qui siguin imputats...

El PSOE ha de meditar molt seriosament la seva resposta a la nova fase en què entra el cas dels ERO a Andalusia, després de la convocatòria a declarar com a imputats de dos expresidents de la Junta, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, a més de tres exconsellers que també tenen la condició d'aforats. I ha de fer-ho no només per la gran repercussió política que té aquest fet en vigílies de la campanya electoral a Andalusia, sinó també pel fort compromís assumit pel secretari general, Pedro Sánchez, i la presidenta andalusa, Susana Díaz, per exigir la renúncia dels escons als qui siguin imputats.

El pas que ha fet el Suprem implica que es dilucidarà si els expresidents i exconsellers van intervenir en el disseny del procediment administratiu que va permetre la utilització fraudulenta del fons destinat a ajudar les empreses en crisis. El fons va estar dotat amb 850 milions d'euros i s'estima que la quantitat defraudada entre el 2001 i el 2011 va pujar a 136 milions.

Que un jutge cridi algú a declarar com a imputat no implica culpabilitat ni innocència. Significa que hi ha indicis que el relacionen amb els fets investigats, i per això ha d'acudir a la convocatòria acompanyat d'un advocat. El Suprem encara no ha atribuït cap delicte a les cinc persones cridades a declarar en el cas dels ERO. Per tant, és raonable esperar que ells s'expliquin en les compareixences previstes per als dies 9 i 14 d'abril –sol·licitades pels mateixos afectats– i a la posterior actuació judicial per determinar si se'ls atribueixen delictes o se'ls descarta de la investigació. Si se'ls atribueixen delictes, els imputats i el seu partit hauran de fer un pas endavant i actuar d'acord amb les exigències ètiques que el PSOE va proclamant.

El problema rau en les expectatives creades per Pedro Sánchez i Susana Díaz en haver afirmat la incompatibilitat entre estar imputat penalment i ser parlamentari. El 6 de novembre passat, Díaz va dir que els aforats haurien de deixar l'escó si eren imputats, una postura molt més exigent que la prevista en el codi ètic del PSOE, que fixa la renúncia al càrrec quan es produeixi l'obertura del judici oral. Una setmana més tard, Díaz va matisar que no li tremolaria el pols “si quan compareguin davant un jutge se'ls imputa algun delicte”. Després, Pedro Sánchez va reblar en un programa televisiu que si Chaves o Griñán eren imputats, “hauran d'abandonar el seu lloc de diputats”.

Quan es generen tantes expectatives és fàcil causar decepcions. En el seu afany de separar-se dels escàndols del passat, els nous dirigents van anar diversos passos per davant del que preveuen les normes del seu propi partit. No es poden improvisar compromisos rotunds en una matèria tan delicada que ara els costa aplicar, els obliga a matisar i, en definitiva, els afebleix políticament.