Qui respon del PP

A hores d'ara no pot ser més evident la responsabilitat del Partit Popular respecte a la trama Gürtel i la impossibilitat de passar pàgina sobre els greus fets descoberts per la policia, la Fiscalia i els jutges. Si el partit aspira a evitar una travessia del desert, ha d'aclarir davant l'opinió pública fins on han arribat les seves implicacions com a institució. S'han acumulat massa evidències de finançament irregular i d'aprofitaments de la posició aconseguida en el partit per a enriquiments privats, que no han estat corregits al llarg de molts anys.

Fa tres setmanes, aquest partit va...

A hores d'ara no pot ser més evident la responsabilitat del Partit Popular respecte a la trama Gürtel i la impossibilitat de passar pàgina sobre els greus fets descoberts per la policia, la Fiscalia i els jutges. Si el partit aspira a evitar una travessia del desert, ha d'aclarir davant l'opinió pública fins on han arribat les seves implicacions com a institució. S'han acumulat massa evidències de finançament irregular i d'aprofitaments de la posició aconseguida en el partit per a enriquiments privats, que no han estat corregits al llarg de molts anys.

Fa tres setmanes, aquest partit va declarar-se “aliè” a la petició de 800 anys de presó pels 41 processaments en la primera fase del cas Gürtel, entre els quals tres extresorers de la direcció nacional. Ara assistim a la sol·licitud de gairebé vuit anys de presó, també de la Fiscalia Anticorrupció, per delictes electorals del PP valencià en l'etapa de Francisco Camps, que afecten el seu exvicepresident, Vicente Rambla, i l'exsecretari general del partit en aquest territori, Ricardo Costa. El Partit Popular tampoc no té res a veure-hi?

Inexorablement, els avanços de les investigacions saltegen l'any electoral en què la principal força política d'Espanya es juga la seva hegemonia en ajuntaments, autonomies i el Parlament i el Govern de l'Estat. La celebració dels judicis i la decisió final sobre cada cas seran els que siguin, sotmesos com estan a múltiples circumstàncies: terminis de prescripció de delictes, efectes dels aforaments, més o menys col·laboració judicial de les autoritats suïsses. Però el setge del ministeri públic s'estreny cada vegada més.

Els dirigents confien excessivament en l'existència de molt vot ocult com a jaciment en què recuperar la confiança perduda de bona part dels seus electors, que no es deu només a la corrupció, però sí, en part, a un problema percebut pels ciutadans com una de les causes de la crisi soferta. Els esforços del PP per aixecar tallafocs entre les seves implicacions del passat i la voluntat regeneracionista de futur només convencen els qui sostenen aquests arguments. Una política de baixa qualitat no els salvarà. La cúpula d'aquest partit ha de donar la cara i pagar el preu polític que correspongui.