Partits tacats

L'informe del fiscal del Tribunal de Comptes sobre indicis de falsedat documental i tributaris il·lícits de diversos partits, publicat avui per aquest diari, ofereix més motius a la ciutadania per mantenir la seva desconfiança en unes organitzacions que sosté amb les seves contribucions obligades (via pressupostos públics) i sense que els receptors en garanteixin la bona administració. Per curats d'espants que estiguem, no deixa de sorprendre que en un any tan recent com el 2012 els partits més importants continuessin infringint, presumptament, les normes legals que regeixen el seu funcionamen...

L'informe del fiscal del Tribunal de Comptes sobre indicis de falsedat documental i tributaris il·lícits de diversos partits, publicat avui per aquest diari, ofereix més motius a la ciutadania per mantenir la seva desconfiança en unes organitzacions que sosté amb les seves contribucions obligades (via pressupostos públics) i sense que els receptors en garanteixin la bona administració. Per curats d'espants que estiguem, no deixa de sorprendre que en un any tan recent com el 2012 els partits més importants continuessin infringint, presumptament, les normes legals que regeixen el seu funcionament.

Malgrat l'omnipresència de la corrupció en el debat públic, en la mentalitat de les direccions dels partits hi preval més utilitzar els escàndols com a armes contra l'adversari, que reformar-se seriosament. L'estratègia compartida de magnificar els problemes aliens per allunyar l'atenció dels propis surt del sobreentès que uns escàndols neutralitzen electoralment uns altres. Però el preu d'aquesta manera de funcionar és el descrèdit del conjunt de la classe política, tot i que moltes de les persones que la integren no siguin culpables de res.

La base de la investigació procedeix del Tribunal de Comptes, que sembla que comença a prendre's seriosament el seu paper com a fiscalitzador de les forces polítiques després d'anys d'ineficàcia i excés de prebendats. Ja s'havien vist més irregularitats en exercicis anteriors, però la lentitud en la feina del Tribunal, que ha arribat a acumular fins a quatre i cinc anys de retard en les fiscalitzacions, i la manca de més suport legal —que només ha aconseguit recentment— ha facilitat la prescripció de delictes i l'escassetat d'expedients sancionadors. Ara ja s'ha fet la revisió de 2012 i la Fiscalia no vol passar per alt les irregularitats advertides en aquest exercici que, segons el seu parer, podrien tenir transcendència penal. No deixa de ser un canvi, per exemple, respecte als anys de gestió presumptament delictiva d'extesorers del Partit Popular, que el Tribunal de Comptes no havia descobert.

L'esclat del cas Bárcenas, fa pràcticament dos anys, va propiciar l'anunci de Mariano Rajoy de noves mesures anticorrupció i de limitacions al finançament dels partits, que encara es troben en tràmit parlamentari. El problema és que cada reforma acostuma a respondre a casos del passat, en comptes de revisar a fons tota la legislació de partits i establir controls severs amb vista al futur.

Per descomptat, les forces polítiques afectades estan obligades a explicar-se sobre les irregularitats descobertes. Però també tenen l'obligació de tallar amb les maneres de fer del passat. Seria un senyal pèssim que no traguessin conclusions de les seves culpes i que no es comprometessin formalment a garantir la neteja de les competicions en aquest any crucial de 2015.