EL CAS URDANGARIN

El fiscal prepara 500 folis per acusar Urdangarin i exculpar la Infanta

El duc de Palma afronta una petició de més de 15 anys de presó La sol·licitud per a l'expresident balear s'eleva a onze anys

La Infanta Cristina al costat del seu marit.SERGIO BARRENECHEA (EFE)

Penúltim pas del cas Urdangarin abans de l'obertura del judici oral. El jutge José Castro rebrà dimarts els escrits de qualificació (amb els delictes, acusats i penes) que formulen les parts personades com a acusacions i, també, recollirà les conclusions de les que exerceixen la reclamació de responsabilitat civil (les indemnitzacions).

El fiscal Pedro Horrach ha preparat un escrit d'uns 500 folis que el jutge haurà de disseccionar abans de resoldre qui seurà finalment al banc dels acusats del tribunal de l'Audiència, e...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Penúltim pas del cas Urdangarin abans de l'obertura del judici oral. El jutge José Castro rebrà dimarts els escrits de qualificació (amb els delictes, acusats i penes) que formulen les parts personades com a acusacions i, també, recollirà les conclusions de les que exerceixen la reclamació de responsabilitat civil (les indemnitzacions).

El fiscal Pedro Horrach ha preparat un escrit d'uns 500 folis que el jutge haurà de disseccionar abans de resoldre qui seurà finalment al banc dels acusats del tribunal de l'Audiència, en el termini d'un any. Entre els principals imputats hi ha la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin; Diego Torres i la seva esposa, Ana María Tejeiro, i dos germans seus, Miguel i Marco; l'expresident de les Balears, Jaume Matas i quatre alts càrrecs del seu Govern, tots ells penedits, col·laboradors de la fiscalia. El fiscal Horrach té previst reclamar possibles penes de fins a 15 anys contra Iñaki Urdangarin i d'onze anys de presó a Jaume Matas. L'Audiència, al ventall de suposats delictes que tenia el duc de Palma, va remarcar que se n'havia d'afegir-ne un, el de blanqueig de capitals.

El jutge Castro haurà de determinar al seu escrit d'obertura de la vista oral si inclou la Infanta Cristina com a acusada o estima la tesi del fiscal Pedro Horrach, que l'exonera amb el suport de l'Advocacia de l'Estat. Com que només hi ha una acusació en contra seva, la popular del sindicat ultra Manos Limpias, el jutge instructor ha de barrejar l'aplicació de l'anomenada doctrina Botín del Tribunal Suprem, que recull que si l'Estat, com a part perjudicada -en un frau fiscal-, no acusa no cal fer un judici per l'assumpte, amb una acusació privada. És possible, d'altra banda, assumir una tesi adversa, l'anomenada doctrina Atutxa que, segons valoracions jurídiques, avala l'acusació i vista.

L'Audiència de Palma va deixar la resolució sobre Cristina de Borbó a criteri de l'instructor i va remarcar que "hi ha un matís" amb la Infanta, perquè està imputada com a cooperadora dels delictes fiscals que va cometre el seu marit ,Iñaki Urdangarin, contra qui la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat sí que actuen.

El fiscal rebutja la potestat del jutge per decidir la situació final de la germana del Rei. Pedro Horrach no l'acusa però sí que exigirà que la Infanta aboni, com a responsable civil a títol lucratiu, més de mig milió d'euros, dels quals va gaudir de la partida il·lícita obtinguda per Urdangarin. En aquest sentit, seria part (civil) a la vista, hauria d'estar representada a l'inici del judici.

Un total de vint persones figuren actualment com a imputats, després de les agregades a la seva última decisió per l'Audiència de Palma, que va mantenir la Infanta Cristina implicada per dos suposats fraus a la Hisenda Pública.

De la denominada branca valenciana del cas, hi ha cinc càrrecs polítics encausats, encapçalats pel vicealcalde de València, Alfonso Grau (PP) i, a més, tres dirigents de la Fundación Madrid 2016, amb l'exconsellera de la candidatura, Mercedes Coghen. També està imputat l'advocat barceloní expert en paradisos fiscals que va assessorar els Torres-Tejeiro, Salvador Trinxet.

La investigació penal va ser oberta el 2010 pel jutge Castro i el fiscal Pedro Horrach, com una peça separada del cas Palma Arena, del 2008, un escàndol de corrupció centrat en les suposades malversacions i enriquiment de l'expresident balear, Jaume Matas (PP).

La peça del també denominat cas Nóos va estar dedicada inicialment a investigar el suposat desviament de 2,3 milions d'euros públics de Govern de les Balears de Jaume Matas cap a l'Institut Nóos, d'Iñaki Urdangarín i el seu soci Diego Torres, en el qual la infanta Cristina va ser directiva.

El rastreig es va ampliar a l'activitat de Nóos i Urdangarin a la Comunitat Valenciana, en detectar-se un possible frau amb l'institut de més de tres milions públics de la Generalitat de Francisco Camps i l'alcaldia de Rita Barberá. Els dos polítics aforats van ser exonerats pel Tribunal Superior valencià però assenyalats pel jutge José Castro i, més recentment, per l'Audiència de Palma. Seran jutjats els subordinats de Camps i Barberá, no aforats.

Urdangarin està acusat per suposada malversació de diners públics, delicte fiscal, falsedat documental, frau a l'administració, prevaricació, tràfic d'influències i estafa. L'Advocacia de l'Estat és acusació particular i actua en representació d'Hisenda davant el suposat frau fiscal, igual que l'Advocacia de la Comunitat Autònoma, que defensa els interessos de les Balears. El pseudosindicat ultra Manos Limpias és acusació popular i la seva activitat s'ha centrat gairebé exclusivament a fer seure al banc dels acusats la germana del Rei. Serà l'única part que reclami una condemna -de fins a vuit anys de presó- per a Cristina de Borbó.

El front de les acusacions particulars es tanca amb el grup socialista del PSPV-PSOE de l'Ajuntament de València. L'Advocacia de la Generalitat Valenciana està personada únicament per exigir les indemnitzacions possibles, com a perjudicada, si els suposats indicis es demostren i hi ha condemna. El Partit Popular, que està personat en aquesta causa i en la global del cas Palma Arena, no presentarà escrit d'acusació, tot i que manté una actitud passiva, sense actuacions ni presència del seu lletrat a les declaracions.

Arxivat A