Dimiteix el número dos d’Educació de Balears per desacords amb Bauzá
L’alt càrrec s’oposa a l’autorització per obrir la primera universitat privada de les Illes
Miguel J. Deyà ha dimitit aquest dijous com a director general d'Educació, Personal Docent, Universitat i Investigació de les Illes Balears per discrepàncies amb la política governamental en l'àmbit educatiu i el model universitari. Deyà, professor d'Història, fa dos mesos que va assumir el càrrec, exercia com a enllaç entre la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el govern autonòmic. La dimissió succeeix al mateix temps que el Govern de José Ramón Bauzá (PP) accelera l'autorització de la primera universitat privada a la comunitat a la qual s'oposaven la Universitat de les Illes Balears (U...
Miguel J. Deyà ha dimitit aquest dijous com a director general d'Educació, Personal Docent, Universitat i Investigació de les Illes Balears per discrepàncies amb la política governamental en l'àmbit educatiu i el model universitari. Deyà, professor d'Història, fa dos mesos que va assumir el càrrec, exercia com a enllaç entre la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el govern autonòmic. La dimissió succeeix al mateix temps que el Govern de José Ramón Bauzá (PP) accelera l'autorització de la primera universitat privada a la comunitat a la qual s'oposaven la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l'ex-alt càrrec caigut.
Bauzá te perfilat un decret llei per esquivar el debat al Parlament. Aquest projecte és de l'empresari immobiliari Javier Cabotá -especialista a cercar per a tasques de lobby expolítics de distints signe- i fa una dècada que està a la via morta. Es vol fer el campus i residències a una urbanització de Cabotá, a Llucmajor, i la primera oferta seria una Facultat de Medicina, que no existeix a la universitat pública i que és una aspiració de sectors de la UIB que no ha trobat, emperò, el consens i el suport dins el Govern.
El president Bauzá marca distàncies amb el rol de la institució acadèmica pública: l’ha marginada en temes lingüístics; ha rebutjat les ofertes del rector Llorenç Huguet per fer d'home bo als conflictes amb els docents; i el president i els principals membres de l'Executiu eviten participar en actes de la UIB.
Deyà va assumir només fa dos mesos el paper de número dos de la conselleria d'Educació i Cultura, una cartera que ha tingut tres titulars des del 2011: Rafael Bosch, Joana Maria Camps i l'actual, Núria Riera. Aquests canvis han estat provocats per la crisi del trilingüisme. Deyà va treballar amb els tres consellers, però es va sentir excessivament pressionat i sense marge d'actuació en l'etapa de Riera, segons la seva versió.
Un dels punts de conflicte en la conselleria era el paper del ja exdirector general com a aliat dels interessos de la comunitat universitària de la UIB. Deyà, un tradicionalista conservador que renova el seu jurament militar a la bandera i culturalment no catalanista, era la veu directa de la Universitat davant el Govern i, també, defensor dels interessos en el patrocini de plans d'investigació.