Crónica

Andrés Tuells, entre batalles

“Vaig néixer el juny del 1936, anunciant guerra; incivil”, subratlla el polèmic advocat d'Eivissa

“Vaig néixer el juny del 1936, anunciant guerra; incivil”, subratlla l'advocat Andrés Tuells Juan que segueix al peu del canó, retòric i polèmic al seu bufet d’Eivissa. Acaba de superar l'experiència de ser jutjat per denúncia falsa i calúmnies (per acusar de prevaricació i corrupció) a un jutge i una lletrada. Es va defensar a si mateix i amb toga, no es va voler quedar la banqueta. Va interrogar un magistrat, a qui va denunciar.

“Em jugava el tipus, vaig actuar amb fermesa i educació. Les meves denúncies no eren falses (que una advocada va pagar deutes de la dona del jutge); es van de...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

“Vaig néixer el juny del 1936, anunciant guerra; incivil”, subratlla l'advocat Andrés Tuells Juan que segueix al peu del canó, retòric i polèmic al seu bufet d’Eivissa. Acaba de superar l'experiència de ser jutjat per denúncia falsa i calúmnies (per acusar de prevaricació i corrupció) a un jutge i una lletrada. Es va defensar a si mateix i amb toga, no es va voler quedar la banqueta. Va interrogar un magistrat, a qui va denunciar.

“Em jugava el tipus, vaig actuar amb fermesa i educació. Les meves denúncies no eren falses (que una advocada va pagar deutes de la dona del jutge); es van demostrar coses. Es van revocar interlocutòries i va ser tot un èxit. No vaig sentir cap incomoditat, no vaig dir que el jutge actués a posta, amb menyspreu temerari a la veritat”. Tuells va comprar el deute de la dona del jutge.

Andrés Tuells té un llarg recorregut. Expolític de la transició, “amic personal de Suárez”, president d’UCD (Unió de Centre Democràtic) d’Eivissa; del primer PP (Aliança Popular) amb “Manuel Fraga, Pío Cabanillas i José María de Areilza”. President del CDS (Centre Democràtic i Social) d’Eivissa i diputat del Parlament balear entre el 1987 i el 1991. Va tenir poder quan els suaristes eren més frontissa que Unió Mallorquina. A la cambra i al fòrum va parlar sense papers; es fa escoltar.

Va representar durant anys, sense cobrar,  Roque López en el ‘cas Eivissa centre’

“No ho recordo”, anota, sobre el fet que va votar amb el PP en contra de la protecció de Ses Salines d’Eivissa, de Gabriel Cañellas i Abel Matutes. Omet la moció de censura que va derrocar l'alcalde del PSOE d’Eivissa que va tramar el seu CDS amb PP d’Abel Matutes Juan —“el meu cosí germà; ens portem cinc anys, avui (31 d'octubre) compleix anys, també el seu nét”. Va ser advocat dels Matutes quan Abel va tractar de “mico i energumen” un conseller proteccionista, Albert Prats, a qui Stella Matutes (filla) va acusar d'agredir-la. La connexió Matutes és un núvol inevitable.

“No necessito sous, els honoraris dels clients. Tinc propietats i rendes, de les quals visc. Vaig fer molts diners amb els negocis, no amb l'advocacia, que et proporciona contactes. El 1964 vaig crear Suministros Ibiza —empresa de Matutes— per garantir construccions”. Entra en el seu Cuéntame, el temps de la ‘beneïda transició’, “vaig ser polític quan l'ofici era de ‘franc’ i havies de pagar. A l'inrevés d'ara”. En la dictadura, diu que va ser agredit a comissaria per un policia, quan els peluts, hippies, eren expulsats i els gais empresonats.

“No necessito sous. Tinc propietats i rendes, de les quals visc”

Tuells, factòtum controvertit, ha estat vicepresident de l’Eivissa FC, president de la societat senyorial Ebusus, del Club de Campo, delegat del Col·legi d’Advocats, vicecònsol de Suècia... ha estat el cervell jurídic del cas Eivissa centre, que ell va titular com “el més important de la història judicial d’Eivissa”. L'escàndol va durar des del 2007 fins que es va arxivar el 2014. Va néixer de les denúncies de Roque López —fugit del PSOE—, contra la cúpula del seu expartit. Va denunciar comissions amb cintes que ell mateix va gravar, d'amagat, gairebé monòlegs. Tot va quedar en no res.

“El ‘cas’ està arxivat provisionalment. No està tancat. Encara no ha acabat, adverteix Tuells”, el seu estrateg i animador. “Hi estem treballant. Una ONG, un ciutadà, jo mateix, en pot demanar la reobertura (amb proves)”. Va representar durant anys Roque López “perquè em van demanar que l’ajudés. No he cobrat res del meu client”.

Tuells i López van ser jutjats per la denúncia contra el jutge i l'advocada dels socialistes. No s'han barallat, però en el judici López va afirmar sentir-se “cap de turc” i manipulat per Tuells.

De pell de la cara bruna, cabells blancs i esbullats, de cos gran, veu engolada, alça la mirada per sobre del marc d'or de les seves ulleres que es fumen al sol. El lletrat discurseja. Fiscal i acusadors el van atacar per “egocèntric, autista, en el sadisme judicial”. Es defensa: “Van dir que advocats i jutges no em poden ni veure. No és veritat. En els meus 50 anys de professió em van aplaudir molt. Ho va dir el Diario de Ibiza”. Una jutge novella, May el Youssef, va viure un bateig de foc a l’Eivissa profunda amb el judici a Tuells. A NouDiari.es va parlar d'una vista de “deliri”, amb escenes de pel·lícula americana.

“Porto el dret a la sang. Són sis generacions d'advocats: rebesavi, besavi, avi, pare, jo i la meva filla Mar”. L'avi Andrés Tuells Pujol va ser de la Unió Patriòtica. El seu pare, Guillermo Tuells Riquer, va ser candidat d’UCD després de ser represaliat per republicà, encara que ell es va confessar espia i adherit a Franco. Un oncle, Miguel Tuells, maçó i militar, va ser afusellat pels nacionals.

Arxivat A