Coaccions abusives
Artur Mas afegeix a la pressió a funcionaris l'ordre de fer propaganda a ràdios i televisions
El succedani de consulta popular a favor de la independència previst per la Generalitat pel 9-N comença a desbordar el caràcter festiu amb què es va presentar per adornar-se de pressions indegudes i abusives. Primer va ser la insistent crida a la col·laboració de funcionaris com a teòrics voluntaris —a la pràctica, negar-s'hi requereix dosis de valentia— en l'organització d'una convocatòria que en el millor dels casos penjaria d'un buit legal, i en el pitjor seria obertament il·legal, amb la consegüent assumpció de responsabilitats individuals.
Després, el Govern d'Artur Mas va comminar...
El succedani de consulta popular a favor de la independència previst per la Generalitat pel 9-N comença a desbordar el caràcter festiu amb què es va presentar per adornar-se de pressions indegudes i abusives. Primer va ser la insistent crida a la col·laboració de funcionaris com a teòrics voluntaris —a la pràctica, negar-s'hi requereix dosis de valentia— en l'organització d'una convocatòria que en el millor dels casos penjaria d'un buit legal, i en el pitjor seria obertament il·legal, amb la consegüent assumpció de responsabilitats individuals.
Editorials anteriors
Després, el Govern d'Artur Mas va comminar TV3 i Catalunya Ràdio a propagar més intensament l'esdeveniment, quan ja el consell professional de la televisió autonòmica havia protestat perquè la informació del 9-N estava “sobredimensionada”, per exemple, en comparació amb cas Pujol.
La sèrie de despropòsits desemboca de moment en l'obligació imposada a les emissores privades de ràdio FM (totes les cadenes d'àmbit tant autonòmic com general) i televisions amb seu a Catalunya d'emetre unes falques propagandístiques en què es convoca a contribuir en el “procés de participació” organitzat per Mas com a aperitiu de la seva campanya electoral. És una requisitòria que s'acull a la llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya (article 82) en la qual s'ordena a les ràdios i televisions privades a difondre gratuïtament els comunicats que l'Executiu català “cregui convenients per causes justificades i d'interès públic”.
En un decenni de vigència, aquesta llei no s'ha aplicat amb motiu d'incendis, nevades, inundacions i altres emergències. Per tant, resulta indubtable que el seu ús en aquest cas atempta contra el principi de proporcionalitat. És abusiu. I les ignotes “causes justificades i d'interès públic” no són de rebut. El mateix portaveu de Mas acaba de declarar que l'esdeveniment del 9-N no pot perseguir-se perquè no existeix: si no existeix, a què treu obligar ningú? O és que per ventura ha canviat ara l'astúcia d'esquivar la llei i es planteja un desafiament directe contra ella, per aconseguir la prohibició del 9-N, en benefici del victimisme?
Últim, però capital: l'apropiació indeguda de les ones per l'Administració —que només ha de regular-les tècnicament, sense sotmetre'n els continguts— conculca l'Estat de dret. Aproxima l'estil de l'actual Govern català al de llunyans populismes autoritaris.