I Aznar, callat

Un compromís polític entre el Partit Popular i Comissions Obreres està a l'origen del nomenament de Miguel Blesa com a president de Caja Madrid, l'entitat de la qual ara s'ha sabut que tenia organitzat un sistema de despeses opaques en benefici del seu consell d'administració i dels membres de la comissió de control. José María Aznar, que no ha deixat de pronunciar-se sobre nombrosos assumptes en els deu anys que fa que és fora del Govern d'Espanya, manté silenci sobre l'operació per la qual es va col·locar al capdavant de Caja Madrid una persona sense cap mena d'experiència bancària, el millo...

Un compromís polític entre el Partit Popular i Comissions Obreres està a l'origen del nomenament de Miguel Blesa com a president de Caja Madrid, l'entitat de la qual ara s'ha sabut que tenia organitzat un sistema de despeses opaques en benefici del seu consell d'administració i dels membres de la comissió de control. José María Aznar, que no ha deixat de pronunciar-se sobre nombrosos assumptes en els deu anys que fa que és fora del Govern d'Espanya, manté silenci sobre l'operació per la qual es va col·locar al capdavant de Caja Madrid una persona sense cap mena d'experiència bancària, el millor mèrit de la qual per al càrrec era l'amistat amb el llavors president del Govern.

Pocs mesos després de la instal·lació d'Aznar a la Moncloa, l'organització madrilenya del seu partit va signar l'extens plec de contrapartides a Comissions Obreres que va permetre derrocar el prudent gestor anterior de Caja Madrid, Jaime Terceiro, i substituir-lo per Blesa, company d'estudis d'Aznar, que treballava d'assessor fiscal. El procés que va conduir a aquest desenllaç (en una entitat amb 8 milions de clients) va ser representatiu del que va passar en la primera legislatura del PP, quan el seu president i cap de l'Executiu també parlava català en la intimitat, si calia, per aconseguir el suport de Jordi Pujol.

No solament és greu que s'hagi produït la presumpta ocultació i tergiversació de retribucions per part dels gestors de Caja Madrid, sinó que es van multiplicar les retribucions oficials de consellers i directius, es van centuplicar les operacions de risc i es va cavar la fossa en la qual va acabar l'entitat. L'actual equip de Bankia ha posat al descobert aquests excessos, després d'un rescat que ha costat una mica més de 22.000 milions d'euros als contribuents.

La imatge de la bona gestió desenvolupada pels governs d'Aznar, amb Rodrigo Rato de principal responsable econòmic, ha donat pas a més i més interrogants a mesura que es coneixen, amb tardança, els llots procedents d'aquells temps. Que s'ha d'explicar el PP, però també els altres partits polítics i sindicats que van participar en la gestió de les caixes arruïnades.

Menysprear valors com el mèrit i la capacitat és el pitjor que es pot fer en tot tipus d'organitzacions; no parlem ja de les del sector financer.