Imputat un comandament dels Mossos per assetjament laboral
Un sotsinspector de Trànsit el va sotmetre a humiliacions durant diversos anys
Un sotsinspector dels Mossos d'Esquadra, Carlos Q., declararà com a imputat per fer-li la vida impossible a un cap del cos, Miguel M., durant anys. Un jutjat de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) ha citat el comandament el novembre vinent pels presumptes delictes d'injúries, coaccions i contra la integritat moral. La querella relata que el sotsinspector va sotmetre el cap a un assetjament laboral que li va acabar guanyant l'enemistat dels seus companys i li va provocar un trastorn psicològic del qual s'està tractant.
La història d'odi dels dos policies va començar només de coneixe...
Un sotsinspector dels Mossos d'Esquadra, Carlos Q., declararà com a imputat per fer-li la vida impossible a un cap del cos, Miguel M., durant anys. Un jutjat de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) ha citat el comandament el novembre vinent pels presumptes delictes d'injúries, coaccions i contra la integritat moral. La querella relata que el sotsinspector va sotmetre el cap a un assetjament laboral que li va acabar guanyant l'enemistat dels seus companys i li va provocar un trastorn psicològic del qual s'està tractant.
La història d'odi dels dos policies va començar només de coneixe's, fa 13 anys. Al magatzem de recollida de material, Miguel no va atendre de forma prioritària Carlos, que pretenia saltar-se la fila. Tots dos van coincidir més tard a la unitat de Trànsit de Sant Feliu de Llobregat. Carlos tenia com a objectiu “provocar-li un malestar” i “dificultar-li la feina de tal manera” que Miguel “se sentís obligat a abandonar el seu càrrec”, segons recull la querella, elaborada per l'advocat David Aineto. El sotsinspector “humiliava” el cap i el menyspreava en públic, cosa que va provocar el seu aïllament a la comissaria.
L'imputat el va acusar de ser el responsable de la marxa d'un agent al Cos Nacional de Policia, el va sotmetre a acaraments amb altres companys per provocar faltes disciplinàries —i fer-li guanyar una fama de “cap conflictiu”— i fins i tot es va negar a investigar unes pintades ofensives que havien aparegut a la seva taquilla. L'assetjament va motivar la seva baixa laboral i que entrés en un estat ansiós i depressiu.