Una novel·la sobre les xarxes socials guanya el Premi Nadal

Les possibilitats de les xarxes socials són infinites, fins i tot poden refer vides quan la mateixa vida et clava un cop dur. És el que li passa a la protagonista de La vida era eso, la novel·la de la periodista i escriptora Carmen Amoraga (Picanya, València, 1969), que ahir es va imposar en la 70a edició del  Premi Nadal que l'editorial Destino concedeix, de forma tradicional, durant la nit del dia 6 de gener, des de l'any 1944.

En la novel·la d'Amoraga, la pèrdua, després d'una llarga malaltia del marit, deixa sola una dona en la maduresa dels quaranta. Sola, no. Amb dues fil...

Les possibilitats de les xarxes socials són infinites, fins i tot poden refer vides quan la mateixa vida et clava un cop dur. És el que li passa a la protagonista de La vida era eso, la novel·la de la periodista i escriptora Carmen Amoraga (Picanya, València, 1969), que ahir es va imposar en la 70a edició del  Premi Nadal que l'editorial Destino concedeix, de forma tradicional, durant la nit del dia 6 de gener, des de l'any 1944.

En la novel·la d'Amoraga, la pèrdua, després d'una llarga malaltia del marit, deixa sola una dona en la maduresa dels quaranta. Sola, no. Amb dues filles petites i amb totes les persones amb qui el seu home es relacionava a les xarxes socials a les quals era aficionat.

Ana María Matute lliura el guardó en nom dels premiats des de 1944

Del rebuig inicial, la protagonista passa a establir relacions amb tots, fins a superar la terrible pèrdua i fins i tot refer la vida. Es tracta, segons el parer del jurat, d'un llibre que ha conjugat “amb una oïda finíssima el llenguatge d'avui”, que “aborda les noves formes de comunicar-se i la relació amb els altres a través de les xarxes socials” i que, a més, és capaç de “tractar amb humor un tema tan dur com és la pèrdua d'un ésser estimat”.

Amoraga, llicenciada en Ciències de la Informació, columnista i col·laboradora en tertúlies de ràdio i televisió (durant l'acte va lluir una enorme xapa a la solapa on es podia llegir “Canal 9 no es tanca"), s'ha imposat amb el premi després de quedar finalista el 2007 amb Algo tan parecido al amor i ser segona el 2010 al Premi Planeta amb El tiempo mientras tanto. La seva última novel·la publicada és El rayo dormido (Destino, 2012).

L'altre premi de la nit, el Josep Pla, va ser per a Els ambaixadors, de l'arxiver i arqueòleg Albert Villaró (la Seu d'Urgell, Lleida, 1964): una especulació històrica (gènere denominat pels anglosaxons com What if) que teoritza sobre què hauria passat si Francisco Franco, i no els generals Sanjurjo i Mola, hagués mort en un accident d'aviació. Una novel·la amb una trama plena d'actualitat en la qual la Generalitat de Catalunya aprofita la conjuntura per proclamar la independència i en la qual el seu protagonista treballa d'espia per al Govern català. Villaró, director del Departament de Cultura i Turisme del Govern d'Andorra, és autor sobretot de novel·la negra, com el seu últim títol: L’escala del dolor (Columna, 2012), protagonitzat per un agent de policia. El 2006 va obtenir el Premi Carlemany amb la novel·la negra ambientada al Pirineu Blau de Prússia, amb la qual es va endur els 36.000 euros de dotació del premi llavors.

Els dos premiats van ser els protagonistes de la nit, junt amb la veterana escriptora Ana María Matute, que va entregar el Premi Nadal en representació de tots els premiats anteriors —ella el va rebre el 1959— en aquesta edició tan especial del 70è aniversari. “Moltes gràcies per animar-nos a escriure. Mai m'hauria imaginat que rebria un premi de mans d'Ana María Matute”, va dir emocionada Amoraga, que el va dedicar “al seu professor de literatura de l'institut i a tots els professors que viuen aquests moments tan difícils”.

En la novel·la que va guanyar el Josep Pla, Catalunya es declara independent

El Nadal i el Pla, convocats per Ediciones Destino, sense ser els premis més ben dotats de la literatura en llengua espanyola i catalana (18.000 i 6.000 euros, respectivament), han acabat sent dos dels més prestigiosos en les seves respectives llengües. No obstant això, el nombre d'obres originals presentades en relació amb edicions anteriors ha descendit any rere any. En aquesta, s'han presentat 231 originals, que representen un 27% menys que el 2012. En el cas del premi Josep Pla, les obres candidates en aquesta 46a edició eren 23, davant de les 27 de l'any anterior.

La història del Nadal està plena de noms consagrats dins de la literatura en llengua espanyola. La primera convocatòria de 1944 es va decidir al Café Suizo de Barcelona i la va guanyar una desconeguda Carmen Laforet amb Nada. A ella l'han seguit noms com Miguel Delibes, Carmen Martín Gaite i Rafael Sánchez Ferlosio.

Ahir, a més de les càbales de qui serien els guardonats, entre els temes de conversa de llibreters i editors va haver-hi la crisi del sector, que durant els últims tres anys ha representat un descens del mercat del 34%. No obstant això, la campanya de Nadal els ha permès fer un parèntesi i tots asseguraven que les vendes havien augmentat un 3%, informa Ignacio Vidal-Folch.