Dafnis Balduz: “A un nen de quatre anys no li pots dir que no parli o es mogui com una nena” 

Qui va matar el meu pare és l’adaptació teatral del llibre autobiogràfic del mateix títol que l’escriptor Éduard Louis (Hallencourt, 1992) va publicar el 2018. Un noi de família pobre de la França rural més conservadora, homòfoba i violenta, que va ser repudiat per la seva pròpia família per ser gai. Després de llegir-lo, l’actor Dafnis Balduz va tenir l’impuls d’aixecar l’espectacle: “Coneixia el primer llibre de Louis, Adeu a l’Eddy Bellegueule, que és com ell es deia originàriament, i ja m’havia rebentat el cap. Era molt potent com explicava la seva vida, sense maquillar. Això també ho té Qui va matar el meu pare. Ni subterfugis ni dissimuls. És dur perquè és claríssim”.

Les adaptacions

L’actor explica que quan es va llegir el text, va pensar que s’havia de fer un monòleg, però ja s’hi havien interessat gent com els directors d’escena Thomas Ostermeier (amb el propi Edouard Louis fent de protagonista) o l’Ivo Van Hove. “Ara bé, no s’havia fet mai a Espanya, ni en català ni en castellà, i vam pensar que era el moment perfecte per posar-nos-hi”, afegeix en una entrevista. Amb la complicitat de la productora Sixto Paz del director de l’obra, Pau Roca, van estrenar-la a l’últim Festival Grec.

Contra l’homofòbia

La història se centra en l’homofòbia, l’acceptació i l’alliberament. “Parla d’un noi que ha estat capaç de dir: “Mira, papa, mama, que us donin pel cul. Deixeu-me en pau”“, detalla Dafnis Balduz. El protagonista trepitja una catifa de peluix fúcsia, descalç, per enfrontar-se a allò que li deien de ‘no parlis com una nena’, ‘no et moguis com una nena’.... L’actor defensa que a un nen de quatre anys no li pots castrar els seus instints, com s’acaba demostrant.

Un actor, múltiples papers

A l’obra, només hi ha l’actor Dafnis Balduz en escena, però es multiplica en diferents personatges. Fa de pare, que crida com un posseït, i dona cops de puny a la paret, però també del germà, que és quasi tan violent com el pare, i de la mare, que sembla una cosa però n’és una altra. “Ara bé, també volem explicar que arriben a una entesa. El pare i la mare canvien la seva manera de pensar sobre el fill. Acaben sent persones molt més tolerants”, conclou l’actor.

Després d’actuar en èxits teatrals com Pols de diamant o L’herència, Balduz torna als escenaris amb Qui va matar el meu pare, fins al 2 de novembre a la sala Heartbreak Hotel de Barcelona.

Podeu escoltar l’entrevista sencera al Tot és Comèdia de la Cadena SER.