La consagració d’Alejandro Bordanove a ‘L’últim dia’
El fructífer tàndem artístic de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí entrega una d’aquelles propostes tan aparentment senzilles que perden tota la gràcia si s’expliquen
La relació entre la dramaturga Lluïsa Cunillé i el director Xavier Albertí fon la professió amb l’amistat i es va iniciar ara fa trenta anys, en un llunyà 1994. Una vintena d’espectacles junts són l’exemple palpitant d’aquest tàndem artístic que ha evolucionat en paral·lel, i que ara ens acaba d’oferir el seu últim fruit. L’últim dia és un espectacle 100% Cunillé i 100% Albertí, un monòleg que converteix Alejandro Bordanove en el gran actor que molts ja intuíem que era. La relació professional entre Bordanove i Albertí també inclou diversos muntatges, i aquest cas em fa pensar com el director ens va confirmar –definitivament– que Rubén de Eguía és un excel·lent actor amb En mitad de tanto fuego.
L’últim dia és una d’aquells propostes tan aparentment senzilles que perden tota la gràcia si s’expliquen. L’últim dia de la vida d’un jove transcorre entre coses tan mundanes com una piscina, la visita a l’avi, un entrepà de formatge o un cafè amb llet. Tant l’escriptura de Cunillé com la direcció d’Albertí pressuposen la intel·ligència de l’espectador i deixen un espai perquè cadascú extregui les seves pròpies conclusions. Alejandro Bordanove ha crescut com a intèrpret davant dels nostres ulls, des que ens va enlluernar fa uns anys com a protagonista de L’alegria, el text de Marilia Samper. La seva veu i la seva mirada són ara més greus, i la tensió corporal que mostren els seus gestos denoten unes turbulentes aigües subterrànies. Cunillé, passejadora professional, coneix en profunditat els secrets de la ciutat, dels seus plats combinats i dels seus cines. La ciutat és, altre cop, un personatge més.
L’últim dia inclou un petit regal musical: la interpretació del mateix Xavier Albertí, al piano, de l’Adagi de l’última sonata de Schubert. Teatre de cambra i de proximitat: paraula, mirada i silenci. Un espai escènic com la Sala Atrium té tot el sentit del món amb propostes com aquesta: decidir si ens convertim en detectius o en guardaespatlles és a les nostres mans.
L’últim dia. Text: Lluïsa Cunillé. Direcció: Xavier Albertí. Sala Atrium, Barcelona. Fins al 28 de juliol.