Un 40% de ficció amb Jordi Puntí

Quan Xavier Cugat va arribar a Barcelona als anys setanta, ja era un personatge molt estrafet i decadent. La perruca, els chihuahues, els negocis tèrbols, les parelles cada cop més joves formaven part de la caricatura que la societat catalana ha retingut d’ell, més que la seva música. Així ho havia detectat Jordi Puntí, que fa nou anys va decidir novel·lar la història d’aquest rei de la rumba excèntric i potser no del tot entès. “La primera gran novel·l...

Quan Xavier Cugat va arribar a Barcelona als anys setanta, ja era un personatge molt estrafet i decadent. La perruca, els chihuahues, els negocis tèrbols, les parelles cada cop més joves formaven part de la caricatura que la societat catalana ha retingut d’ell, més que la seva música. Així ho havia detectat Jordi Puntí, que fa nou anys va decidir novel·lar la història d’aquest rei de la rumba excèntric i potser no del tot entès. “La primera gran novel·la en català va sobre cavallers que surten a l’aventura fora de Catalunya, i tinc la sensació que aquesta dèria ha desaparegut, i ara s’escriu sobretot sobre Catalunya”. Ell mateix es va convertir en un català que surt a explorar, perquè es va dedicar a investigar Cugat gràcies a la beca del Cullman Center for Scholars and Writers de la Biblioteca Pública de Nova York. El resultat és Confeti (Proa), i els lectors que van assistir al Club del Quadern a l’estudi Toresky per conversar amb l’escriptor confirmaven que, gràcies a la novel·la, han descobert un músic que creien que ja coneixien.

Més enllà del personatge, Cugat va ser pioner en l’àmbit musical, convertint en massius ritmes i sons cubans que no s’escoltaven als Estats Units. Un dels lectors confessava que, de camí al club de lectura, havia anat a comprar un disc de Cugat perquè mai havia indagat més enllà del personatge i la seva aparent felicitat permanent. D’aquí la imatge del confeti del títol, apuntava Puntí: “Quan Fitzgerald ven el primer conte a una revista, amb els diners que cobra tira els dòlars enlaire i explica que van caure com una pluja de confeti, molt cugatià. Per altra banda, Ana Milan diu que l’ego és com el confeti, però s’ha d’escombrar”.

Però Confeti, premi Sant Jordi 2023, no és una biografia, sinó una novel·la. Diversos lectors van coincidir a comentar que el que més els ha interessat és el narrador, que és precisament l’element que parteix més de la imaginació i menys de la realitat. Cugat va construir amb tanta precisió el seu propi personatge públic que no tenia cap sentit allargar-lo amb una biografia habitual. Per construir aquest narrador, explica Puntí que es va inspirar en El ballarí, novel·la de Colum McCann que construeix la vida de Rudolf Nuréiev també a partir d’un personatge que se’l mira de prop. “El periodista pot explicar també l’evolució musical del segle XX, té aquest punt de proximitat i alhora distància objectiva”, explicava. Confeti és com una nina russa: Puntí observa de prop el periodista que observa Cugat que s’observa a si mateix.

El cor de la novel·la no és el músic sinó la qüestió que resumeix el narrador en una frase: “El quaranta per cent de la vida humana, calculo jo, és una ficció”. Explicava Puntí que, des de ben al principi, la seva idea de novel·la feia un viatge de la no-ficció a la ficció, perquè a mesura que passen les pàgines el narrador va cobrant protagonisme i el personatge de Cugat va arrelant en la persona fins al punt que són indistingibles.

Un altre tema important en la novel·la, i que Puntí va comentar amb els lectors, és el paper de les quatre dones amb qui Xavier Cugat es va casar, que també són biografiades. “El periodista té una voluntat d’acostar-se a tot el que té Cugat, per un punt d’enveja. A la primera i la segona dones les intenta seduir, es posa al cap de la tercera i la quarta la suplanta a través d’un nebot”. Els lectors aplaudien sobretot l’exercici de ventrilòquia amb Abbe Lane, la tercera dona, que pren la paraula durant un fragment de la novel·la per mostrar les tensions i angoixes d’un matrimoni desigual (es portaven trenta anys) sense caure en el pamflet moralista.

Durant nou anys Puntí s’ha documentat sobre Cugat fins al punt que es reconeix “segrestat pel personatge”. Diu que ha passat per diferents estadis de fascinació, odi i interès, i que ha estat especialment difícil integrar tota la informació i el retrat d’ambient amb la narració.

La propera sessió del Club del Quadern se celebrarà el dijous 9 de maig a les 19 h a l’Estudi Toresky. Ens hi acompanyarà Pol Guasch per comentar Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama). Trobaran tota la informació, l’enllaç d’inscripció i també els vídeos, pòdcasts i cròniques de les sessions anteriors a la secció ‘Club de lectura’ del web de Quadern.