TV3 va plantar el segon programa de Bestial a les 23.15 hores. El primer dia va començar a les 22.40 hores, després del Piromusical. Aquest diumenge, el va entaforar emetent abans la minisèrie britànica Els assassinats de Steeltown. A més, el proper diumenge 12 d’octubre avançarà la tornada de 30 minuts per evitar una graella on Bestial comenci en una hora més amable. Però no només això; el segon programa va durar 49 minuts. El primer va allargar-se 1 hora i 18 minuts. TV3, doncs, retalla i endarrereix aquest espai de Bibiana Ballbè, després que l’estrena rebés fortíssims clatellots a les xarxes i de la majoria de la crítica. Malgrat aquest rebombori, la presidenta de la Corporació, Rosa Romà, va manifestar dimecres a Catalunya Ràdio que no havia vist el programa, tot i que coneixia la polèmica que havia provocat. Serà possible?
Un segon episodi, abandonat per l’audiència. L’endarreriment té un preu. Van seguir Bestial el 5,2% dels telespectadors. O sigui, 57.000. En un tram d’uns cinc minuts, cap a la mitjanit, amb prou feines el veien el 2,2%. El dia de l’estrena, tot i anar després del Piromusical (30,5% i 593.000 espectadors), Bestial va acabar fent un 9,9% (132.000 espectadors). Però aquesta xifra va ser la mitjana. El programa va començar amb un 26,7% i va anar baixant, baixant... per acabar amb un 3,9% (44.000 espectadors).
Al segon programa va notar-se certa contenció. No es va fer ballar els convidats ni se’ls posà perruca. Ballbè va tornar a predicar que ja cal que ens ho passem bé abans que tot això s’acabi, va sostenir la rialla tota l’estona, però va evitar l’eufòria que manifestà el dia de l’estrena sobre les coses que passaven al seu programa, entre altres motius, perquè amb prou feines en van passar de ressenyables. Pràcticament ens vam oblidar de per què carai havia de servir el botó màgic que qualsevol dels assistents pot pitjar si vol que passin coses o si ha d’anar al lavabo. Només el va polsar una vegada la pròpia Ballbè perquè no fos dit que era un estri sobrer que tothom, menys ella, ha ignorat des del primer dia.
Els convidats van ser l’actriu Betsy Túrnes, la soprano Serena Sáenz, Martina Klein i Quim Masferrer. El paper d’aquest darrer va ser particularment destacat, perquè no solament va respondre les preguntes de la Ballbè. Ell també en va fer. I en una escena que no sé si la Ballbè tenia ben rumiada, Masferrer li va donar lliçons bàsiques i claríssimes de com havia d’entrevistar una persona de la platea, en aquest cas una espectadora (posar-li el micro a la boca, no respondre ella les preguntes que feia a la senyora, etc).
El temari de la nit va incloure assumptes com el masclisme barrejats amb si es fa o no la migdiada i la convivència amb els gats. Segurament el personatge més inèdit en aquests safareigs televisius va ser la soprano. Va refrescar la conversa. En tot cas, es va fugir de grolleries. Va haver-hi alguna reflexió pertinent, la fullaraca d’aquesta mena de xous i poca cosa més. Masferrer estava content. Va dir que s’ho estaven passant bé. Deixem-ho en què no va fer angúnia, però, això també, serà un programa que no s’enyorarà el dia que desaparegui de la graella.