Toni Nievas, creador
Si voleu escoltar tot allò que no es dirà mai sobre Mallorca en un acte amb diners públics, cerqueu-lo a ell
Tots estimem l’underground, però quan germina als nostres nassos ens costa reconèixer-lo. Les obres mancades de coartada acadèmica i homologació professional topen amb menyspreus titànics, però hi oposen unes llibertats especials.
L’humorista Toni Nievas ha estat un creador imprescindible a la Palma del segle XXI. Ho dic de veritat! No hem fet res més disruptiu que la seva obra humil, desobedient, forastera. Fill de peninsulars, Nievas cresqué...
Tots estimem l’underground, però quan germina als nostres nassos ens costa reconèixer-lo. Les obres mancades de coartada acadèmica i homologació professional topen amb menyspreus titànics, però hi oposen unes llibertats especials.
L’humorista Toni Nievas ha estat un creador imprescindible a la Palma del segle XXI. Ho dic de veritat! No hem fet res més disruptiu que la seva obra humil, desobedient, forastera. Fill de peninsulars, Nievas cresqué a l’Arenal entre turistes i mal urbanisme. Sense estudis universitaris, forjà el caràcter a cuines d’hotels, devorant cine, sentint-se friqui. La vocació artística li esclatà en un canal de YouTube, llargmetratges, il·lustracions i una aparició suïcida al programa de Buenafuente: el moment més caòtic i màgic de la tele moderna.
Nievas és un glossador del fracàs contemporani. Els seus personatges (començant per ell mateix) són perdedors obsessius a l’atur, artistes de merda, calbs en crisi... En el fons, infants fora de temps. Ha forjat un llenguatge propi, un catàleg d’arquetips encarnats per talents com Félix Maestro o Xisco Vargas, i una llegenda: estar genèticament incapacitat per al triomf. Aquest circ porta vint anys en marxa, tot i els desencisos: de pobre no en surt, pobrissó!
Aquesta posició marginal l’ha col·locat a un lloc perfecte per registrar el revers de la prosperitat, la bona consciència o la modernor: art proletari directament vingut de les bambolines del turisme massiu i barat, sense filigranes, que escarneix un infinit de promeses incomplides a la classe treballadora. I que fa riure.
D’aquí a unes dècades es veurà quin va ser el paisatge humà de la meva generació palmesana, els rostres que l’encarnaren. En faran part el serrell de Maestro o els calçons curts de Vargas, membres d’una troupe de bufons lúcids que mai guanyaran un cèntim fent vídeos o comèdia, i tant hi farà: les nostres derrotes i cops d’enginy més dignes d’amor tindran les seves faccions. Només pel fet de perllongar la tradició d’una ciutat feta de personalitats peculiars, Nievas & Co. es mereixen una postal.
Però hi ha més raons. M’agrada recordar-les ara que la cultura oficial balear esdevindrà encara més conservadora i que ell sembla mig desconnectat a l’exili madrileny. Nievas no va aprendre enlloc a dirigir, dibuixar o escriure, i per això desafia prejudicis canònics quan ho fa. La seva tossudesa creativa, immune a la constant falta de recompenses (com pot ser que no hagi tingut mai un programa a IB3?), ens convida a persistir per camins heterodoxos, aliens al poder o al seu deixeble, el prestigi. I si voleu escoltar tot allò que no es dirà mai sobre Mallorca en un acte amb diners públics, cerqueu-lo a ell. A Toni Nievas.