Calendaris d’advent amb mil i una sorpreses

Fa uns anys, quan pensàvem en els calendaris d’advent, veiem unes finestretes numerades amb decoracions nadalenques que s’obrien cada dia per regalar-nos una xocolatina o un bombó. Semblava un producte fet per als petits de la casa, una manera d’anar alimentant la màgia (i el consumisme) del Nadal. Però aquesta imatge ha quedat totalment superada per una multitud inaudita i en creixement constant de tipologies de calendaris d’advent. Les marques de cosmètica van clissar ràpidament tota la seva potencialitat. Van crear capsetes per posar totes les seves potingues, des de pintallavis fins a crem...

Fa uns anys, quan pensàvem en els calendaris d’advent, veiem unes finestretes numerades amb decoracions nadalenques que s’obrien cada dia per regalar-nos una xocolatina o un bombó. Semblava un producte fet per als petits de la casa, una manera d’anar alimentant la màgia (i el consumisme) del Nadal. Però aquesta imatge ha quedat totalment superada per una multitud inaudita i en creixement constant de tipologies de calendaris d’advent. Les marques de cosmètica van clissar ràpidament tota la seva potencialitat. Van crear capsetes per posar totes les seves potingues, des de pintallavis fins a cremes, per temptar els seus clients. Després hem passat a una nova dimensió i qualsevol producte que hi càpiga en un espai relativament petit pot ser idoni per conformar un nou calendari d’advent. Així n’han aparegut de cerveses, formatges, espècies, bijuteria o cafès. Enmig de tanta oferta, també intenten sobreviure els calendaris fets a mà, reducte de mares manetes, i els solidaris. Aquí en teniu una mostra, on qui dia passa producte empeny.

Calendaris de xocolata

Són els calendaris per excel·lència, els que ens desperten amb una sorpresa de xocolata. N’hi ha de diferents qualitats i preus. Els més econòmics són els de supermercat. En el nivell més barat (a partir d’uns 6 euros) triomfen els que porten més sucre i llet i menys cacau com són els de Kinder Bueno, Kit Kat, Ferrero Rocher, Milkybar... Però en alguns supermercats també en podeu trobar una mica més sofisticats, com els de Lindt, que en tenen amb xocolata amb llet i també xocolata negra; de Valhrona, que té diferents tipus de xocolates o xocolates amb fruits secs; o Simón Coll, que a més de diferents xocolates també en té un amb figures de Nadal, que fa més gràcia als nens. Si volem pujar una mica el llistó del primer xut dolç del dia podem anar a qualsevol pastisseria de barri, on acostumen a tenir un calendari amb els seus productes. N’hi ha d’altres que han personalitzat les capses, com la pastisseria Bubó, que té dos models, en negre i vermell; o Casa Cacao, que fa una fàbrica de xocolata i aquest any ha afegit un nou model inspirat en Girona.

Calendaris de “bellesa”

És un sector que es coneix com el de la bellesa, però ho posarem entre cometes. El que està clar és que ha sabut aprofitar molt bé la tirada dels calendaris d’advent i ha inventat diferents fórmules perquè adolescents i adults també aspirin a obrir un regal cada dia des de l’1 de desembre fins al dia de Nadal. Podríem dir que són calendaris de potingues, és a dir, cremes, pintallavis, colorets i tot aquest arsenal d’estris per arreglar-se abans de sortir de casa. N’hi ha de les cases Rituals, L’Occitane, L’Oréal, Clinique, Clarins, Lush... i el seu preu no acostuma a baixar dels 50 euros. Firmes de moda com Zara o H&M també tenen les seves capses de sopreses. Els preus depenen del caixet de la marca, però no acostumen a baixar dels 50 euros i fins i tot n’hem vist un de 2.900 euros. Li diuen ‘ultrapremium’ i és de Dior.

Calendaris gastronòmics

El menjar i el beure són altres esquers dels calendaris d’advent. Van començar els de cerveses. Hi ha qui diu que va ser un invent de les marques de cerveses artesanes que després van copiar les més comercials. Però qui sap d’on va sortir el primer. Així que en trobareu de cerveseres artesanes com Hoppit, Cervesa Guineu o Espiga i també de marques grans com Damm o Moritz. Però no només ampolles de 33 cl caben en un calendari, també espècies, com les de JustSpices (que venen acompanyades d’un llibre de receptes); formatges, com el de Xerigots, i cafès, com el de Cafès Granell o Nespresso.

Calendaris solidaris

Hi ha algunes associacions que aprofiten la tradició del calendari d’advent per fer-ne el seu solidari. Per exemple, la Fundació Arrels, que vetlla per les persones sense sostre de Barcelona, té dos calendaris que estan fets per persones que treballen a la fundació. El primer és una capsa única amb 24 xocolatines cedides per Simón Coll, i uns targetons amb frases que proposen reptes per a cada dia. I l’altre són 24 capsetes amb xocolatines de la mateixa casa i frases del dia. L’Associació Alba també ven els seus calendaris, que es poden trobar en botigues o al seu web, i és una peça de cartró clàssica amb dibuixos nadalencs, amb 24 finestretes d’on surten productes de proximitat i de l’economia social, com les galetes de l’obrador El Rosal, rajoles de xocolata de Casa Dalamases o càpsules de llavors del projecte d’agricultura social Llavors d’Oportunitats.

Calendaris manuals

La darrera categoria és per a valentes, per a les que volen fer el calendari personalitzat. Normalment són mares manetes (que hi posen il·lusió però sovint no acaben a temps o no queda tan bonic com semblava) i els destinataris són els fills, relativament petits. Setmanes abans ja remenen webs i xarxes socials per agafar idees, comprar el material i posar-se a la feina de nit, quan la mainada dorm. La indústria també les ha clissat, i els ofereix kits amb mitja feina feta (consten de sobres, capsetes, adhesius, cordills i d’altres materials per fer el calendari, com el pack que es troba a les botigues Tiger o Maisons du Monde. La originalitat rau en el contingut. Les mares trien què hi posen i hi ha dies que canvien les xocolatines o llaminadures per missatges que proposen fer una activitat en família, com una petita lluita anticonsum. Si l’acaben a temps i el resultat fa goig, les mares comparteixen les seves proeses a les mateixes xarxes socials. Però a vegades passa -i una servidora ho ha patit-, que els fills s’enlluernen més amb els calendaris plens de colors que veuen als súpers que amb la peça vintage que els has plantat en un pany de paret.