Benet, Gaudí

Perquè una pel.lícula passi a la història, alguns dels fotogrames han de resistir els embats de l'oblit. Tot i que el film de la visita papal dels 6 i 7 de novembre passats no va ser un èxit de taquilla, sí que va aconseguir deixar entre fidels i no fidels estampes poderoses. Lluny de la rebuda de multituds i senyeres que el clergat volia, a Benet XVI a Barcelona se'l recordarà per la imatge inèdita de la recent acabada nau central de la Sagrada Família. Gràcies al Papa, molts barcelonins van tenir l'oportunitat de veure amb uns altres ulls el temple d'Antoni Gaudí.

Però aquesta ...

Perquè una pel.lícula passi a la història, alguns dels fotogrames han de resistir els embats de l'oblit. Tot i que el film de la visita papal dels 6 i 7 de novembre passats no va ser un èxit de taquilla, sí que va aconseguir deixar entre fidels i no fidels estampes poderoses. Lluny de la rebuda de multituds i senyeres que el clergat volia, a Benet XVI a Barcelona se'l recordarà per la imatge inèdita de la recent acabada nau central de la Sagrada Família. Gràcies al Papa, molts barcelonins van tenir l'oportunitat de veure amb uns altres ulls el temple d'Antoni Gaudí.

Però aquesta no era la idea original de la cinta. El guió vaticà pretenia arremetre contra "el programa de destrucció de la família" del govern, i no hi havia cap escenari millor que la Sagrada Família. El decorat era perfecte, no només per les espectaculars formes, sinó perquè el nom mateix encaixava a la perfecció amb la croada en contra de l'avortament i el matrimoni homosexual. Tot aquell interès va donar el seu fruit i, potser sense voler-ho, l'escenografia va guanyar amb escreix la partida al personatge. L'actuació de Benet XVI va ser totalment previsible. "Que la dona trobi a la llar i a la feina la seva realització", va ser una de les frases més reveladores de l'homilia.

D'altra banda, Barcelona, el gran plató de la pel.lícula, va rebre el Papa amb una barreja estranya de defenses acalorades i manifestacions en contra. Com que la fe no és cosa de l'Ajuntament, va vendre la visita com una oportunitat econòmica per a la ciutat. Però els milers de pelegrins ansiosos de souvenirs no van arribar mai, la bombolla ha punxat i les patronals i les autoritats no van tardar a sortir a dir que els beneficis, calculats en 40 milions d'euros, es veurien "en un futur". Tindran raó?

En tot cas, a diferència de Benet XVI, el paper de la nova basílica a la pel.lícula de la visita sí que va sorprendre. La gran mola inacabada, estimada i odiada, de sobte es va convertir en un recinte de somni.

Per un moment, el temple va deixar de ser l'epicentre del parc temàtic en què segons molts s'ha convertit la ciutat per passar a ser un lloc íntim i innovador, fins i tot per als mateixos barcelonins. Ara s'hi pot fer missa, la finalitat última d'un temple. Així, la Sagrada Família, que els dissabtes de gener celebra portes obertes, va expiar una mica el complex d'obra inacabada i qüestionada. La incògnita ara és saber com influirà aquesta obertura al culte en els ingressos turístics i, sobretot, en com continuarà l'obra.