Què és la història?

En una de les primeres seqüències de la pel.lícula de Federico Fellini, E la nave va —que transcorre en plena Guerra Gran—, Orlando, "reportador de noves" i guia dels espectadors al llarg de tot el film, diu que es troba en aquell vaixell per narrar la història de tot el que hi succeirà. Però immediatament es pregunta: "Però, qui sap allò que succeeix?" De manera semblant, també a l'inici de la guerra del 14, Franz Kafka anotava als seus Diaris: "Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda, escola de natació" —sense que la citació ens permeti s...

En una de les primeres seqüències de la pel.lícula de Federico Fellini, E la nave va —que transcorre en plena Guerra Gran—, Orlando, "reportador de noves" i guia dels espectadors al llarg de tot el film, diu que es troba en aquell vaixell per narrar la història de tot el que hi succeirà. Però immediatament es pregunta: "Però, qui sap allò que succeeix?" De manera semblant, també a l'inici de la guerra del 14, Franz Kafka anotava als seus Diaris: "Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda, escola de natació" —sense que la citació ens permeti suposar cap indiferència d'aquest autor respecte a aquell fet devastador i enormement històric: l'anècdota i el gran fet s'agermanen misteriosament.

'Els 'reportatges' sobre la història acaben donant-ne una idea més fidel que cap enfilall de gestes'

Centenars, milers d'anècdotes semblants es podrien adduir per donar a entendre que la construcció del discurs històric —ara s'ha posat de moda dir-ne "relat", aproximant la història a l'àmbit de la ficció— és un acte que accepta moltes variants i en el qual intervenen moltes circumstàncies. Una frase oportuna va permetre Mirabeau fer progressar les intencions burgeses als États généraux de 1789; el nas seductor de Cleòpatra, diuen, va fer canviar el rumb de la història de Roma; un català que va dir-se Mercader va anul.lar de soca-rel la possibilitat d'aturar l'estalinisme, a Rússia, en clavar un piolet al crani resistent de Trotski; la mida escassa dels vaixells dels aliats va fer que els grecs poguessin encorralar l'armada de Xerxes, molt superior però amb naus massa feixugues, llargues, entre el continent i les costes de Salamina; Judith devia haver fet molta gimnàstica perquè, amb un sol cop de braç, va segar el coll enorme d'Holofernes i va salvar Israel de la fúria dels assiris. I així tantes coses.

Cap d'aquestes "històries" que acabem d'anotar no surt en el llibre magnífic dels historiadors Martí de Riquer i Borja de Riquer, que acaba de publicar Acantilado, dos volums bellament editats i encofrats, Barcelona, 2010: Reportajes de la Historia. Relatos de testigos directos sobre hechos ocurridos en 26 siglos. És igual, perquè es tracta d'una de les possibles antologies dels fets que han jalonat la Història amb inicial majúscula. Aquesta està tan ben feta i és tan completa com difícilment se'n podrien trobar d'altres; i, segur, com no n'hi ha més en la bibliografia hispànica del moment. No hi surt la batalla de les Termòpiles narrada per Heròdot —tan literària com és, amb un historiador que infla la xifra dels medes fins als cinc milions de persones (xifra del tot inversemblant) contra aquells quants centenars d'homes capitanejats pel lleial i molt gosat Leònidas—, però sí que apareix la narració de la pesta que assotà Atenes l'any 430 aC. Tit Livi no hi apareix, però sí els historiadors de Roma Polibi, Sal.lusti i Cèsar. L'Edat Mitjana hi està ben representada, des de Gregori de Tours fins al descobriment d'Amèrica. Surten les gestes de San Quintín i de Lepanto (ecos del cervantisme de Riquer, pare) i la irrupció dels Borbons a la corona d'Espanya; s'hi parla de les revolucions franceses de 1789 i de 1830, menys sobre la de 1848; però s'hi parla del Segon Imperi, que és la darrera conseqüència de les tres esmentades; la Comuna de París no aflora, però sí la igualment tumultuosa i urbana proclamació de la II República espanyola. I així, progressivament, fins que el llibre arriba a fets de tanta actualitat —hom pensaria que en tenen tanta com la caiguda de Jerusalem en mans romanes: tombs i revingudes de la història!— com la caiguda del mur de Berlín —a càrrec de Jaume Vallcorba—, l'atac aeri contra els Estats Units de l'11 de setembre del 2001 o la inacabada, per sempre inacabada guerra d'Iraq.

I el més important de tot: la mera acumulació de "reportatges" —així en el títol del llibre—, contra la idea tradicional de narrar la història com un enfilall indefectible (?!) de causes i d'efectes fan d'aquesta extraordinària antologia una de les millors maneres d'aproximar-se a la història d'Occident que avui pugui llegir-se. Me'l regalen?