Al Tall canta a Jaume I

Si Vergonya, cavallers, vergonya (editat per PICAP) fos el primer disc d'alguna nova banda, estaríem parlant d'una de les sorpreses musicals de la temporada, com a mínim en el camp del folk i de les músiques d'arrel. Però, com que es tracta del dissetè lliurament d'un dels grups més veterans del panorama catalanoparlant, l'afirmació necessita algunes matisacions.

Al Tall, ja que es tracta d'ells, han gravat un disc magnífic que gira al voltant de la controvertida figura històrica de Jaume I amb convidats com el mallorquí Tomeu Penya o el piemontès Jan Maria Carlotti. Nous textos ...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Si Vergonya, cavallers, vergonya (editat per PICAP) fos el primer disc d'alguna nova banda, estaríem parlant d'una de les sorpreses musicals de la temporada, com a mínim en el camp del folk i de les músiques d'arrel. Però, com que es tracta del dissetè lliurament d'un dels grups més veterans del panorama catalanoparlant, l'afirmació necessita algunes matisacions.

Al Tall, ja que es tracta d'ells, han gravat un disc magnífic que gira al voltant de la controvertida figura històrica de Jaume I amb convidats com el mallorquí Tomeu Penya o el piemontès Jan Maria Carlotti. Nous textos i noves músiques (signats per Vicent Torrent, Manuel Miralles i la resta de components de la banda valenciana) que, malgrat que són nous, tenen un cert regust de cosa coneguda. Un déjà entendu que, sens dubte, pot agradar als seguidors del grup ja que tots els paràmetres clàssics hi són fidelment representats però que torna a plantejar la necessitat (o no) d'una renovació en les files del folk autòcton, no renovació de noms sinó de plantejaments. El folk català ha d'evolucionar cap a noves terres o ha de seguir fidel a si mateix? El primer comporta el perill del desconegut (i a molts no els agrada llançar-se a la piscina sense salvavides quan en terra ferma estan tranquils), però el segon apunta cap a un encapsulament gens profitós.

Un problema que no només afecta Al Tall sinó que podria estendre's a la majoria de bandes del Principat, les Illes o el País Valencià. Sorpreses com els Pomada de fa algunes temporades no abunden, i són precisament aquestes sorpreses les que mobilitzen els més joves i on hi ha la llavor del futur folk.

Mentre totes aquestes qüestions es diluciden, si és que ho poden fer, Al tall serà dilluns que ve, 9 de novembre, a l'Auditori barceloní (21 hores) presentant la seva nova i personal visió sobre Jaume I, una ocasió idònia per veure com es materialitza aquesta proposta sobre un escenari.

Archivado En