Sense pell
En veure una fotografia mai reconeixerem la realitat. El que s'amaga darrere del paper és el que es pensa, el que es desitja. L'alt grau icònic de la foto distreu la nostra capacitat imaginativa, perquè en realitat opera en l'ordre de l'experiència, no en el del sentit. El fotògraf es mostra expectant davant de quelcom que veu, busca la càmera com a confirmació d'aquesta identitat. Dispara. La sorpresa ve quan comprova allò fotografiat. Com és l'ésser / objecte real de l'ideal construït? Joan Fontcuberta li demana a la fotografia que li mostri el que està ocult, una radiografia capaç d'arranca...
En veure una fotografia mai reconeixerem la realitat. El que s'amaga darrere del paper és el que es pensa, el que es desitja. L'alt grau icònic de la foto distreu la nostra capacitat imaginativa, perquè en realitat opera en l'ordre de l'experiència, no en el del sentit. El fotògraf es mostra expectant davant de quelcom que veu, busca la càmera com a confirmació d'aquesta identitat. Dispara. La sorpresa ve quan comprova allò fotografiat. Com és l'ésser / objecte real de l'ideal construït? Joan Fontcuberta li demana a la fotografia que li mostri el que està ocult, una radiografia capaç d'arrancar-li la pell a la realitat. La seva abismal Blow up Blow up porta el film d'Antonioni (1966) a les seves penúltimes conseqüències: l'ampliació de la imatge a partir del punt en què Thomas, el protagonista del relat, s'atura. L'artista barceloní critica la fotografia com a contenidor de convicció i veritat. I a la galeria Àngels Barcelona aconsegueix neutralitzar la vida (la del cadàver al parc?) fins a treure-li el color i deixar-la en una forma irreconeixible de taques blanques i negres. Només veiem en la imatge el que sabem d'ella, per tal que en aquest fons esblaimat i pla aparegui finalment el sentit.
Blow up Blow up. Joan Fontcuberta. Galeria Àngels Barcelona. C/ Pintor Fortuny, 27. Fins al 28 de març