La paròdia impassible

El metall impur

Julià de Jòdar

Proa

Barcelona, 2006. 425 pàgines

Després d'accedir a la potència i el vigor que destilla cada una de les pàgines d'El metall impur no costa gens arribar a la conclusió que s'està al davant d'una de les novel·les fonamentals de la literatura de les últimes dècades, i s'ha d'afirmar amb veu ben alta que Julià de Jòdar ha culminat amb destresa, habilitat artística i fondària moral un dels projectes que més enriqueixen la passió lectora. El metall impur, última part de la trilogia ...

El metall impur

Julià de Jòdar

Proa

Barcelona, 2006. 425 pàgines

Després d'accedir a la potència i el vigor que destilla cada una de les pàgines d'El metall impur no costa gens arribar a la conclusió que s'està al davant d'una de les novel·les fonamentals de la literatura de les últimes dècades, i s'ha d'afirmar amb veu ben alta que Julià de Jòdar ha culminat amb destresa, habilitat artística i fondària moral un dels projectes que més enriqueixen la passió lectora. El metall impur, última part de la trilogia L'atzar i les ombres admet una lectura independent, però és quan se situa en el seu lloc corresponent quan s'observa de veritat l'abast del trajecte que emprèn l'autor: rere una sèrie de trames concentrades en l'èpica nascuda al voltant dels fets migratoris i dels fets industrials dels anys seixanta a les rodalies de Barcelona, rere un teixit d'històries complementàries que es persegueixen i es neguen i juguen amb l'ambigüitat, Julià de Jòdar traça una fascinant teoria de la novel·la i dibuixa el retrat entusiasta d'una vocació literària. Perquè, més enllà de les peripècies socials i polítiques que sustenten els diversos arguments, el que centra i lliga el periple de L'atzar i les ombres és el procés que experimenta el protagonista principal de la trilogia, Gabriel Caballero, en la seva voluntat d'aconseguir convertir-se en l'escriptor que vol ser per deixar constància del món viscut i perdut de la seva adolescència i primera joventut. Sàviament calculada, sense ni un sol fil per lligar, amb el disseny d'uns cercles i unes transformacions que actuen per acumulació de la memòria, El metall impur il·lumina i transforma en accesibles moments i anecdotes de L'àngel de la segona mort i d'El trànsit de les fades: el costumisme, la confessió generacional, la controvèrsia civil, la sàtira social i l'aventura laboral que serveixen de marc argumental esdevenen l'esperó moral que posa en dansa la necessitat d'escriure sobre la història i el passat. El que es narra a L'atzar i les ombres és l'aprenentatge moral d'algú que escriu des de la paròdia impassible una trilogia literària anomenada, justament, L'atzar i les ombres.

El metall impur parteix d'una anècdota mínima, "els fets que van donar lloc a la mort accidental del pobre Marià Castells a la foneria de La Farga, un dia del primer any de la dècada del 1960, i les conseqüències que se'n derivaren". Però Jòdar evita tota temptació de caire social a través d'un seguit d'estratègies narratives que converteixen la novel·la en un joc de miralls que s'interroguen sobre el fet d'escriure i de transformar la realitat en ficció. A El metall impur el que importa, més que no pas els avatars dels arguments, és la investigació sobre d'on surten les anècdotes de l'argument, què hi ha de veritat o de mentida en el manuscrit literari que es troba en una parada dels Encants: així com se segueixen les aventures dels personatges, el lector també va acompanyant el desfici que, a l'altra banda de la pura anècdota, estimula la curiositat d'un protagonista per anar desxifrant les invencions estampades al manuscrit: al cap i a la fi, el que construeix Jòdar és una novel·la al voltant de com s'escriu una novel·la, de quina manera la imaginació agafa detalls de la realitat i com es fan propis a través de la manipulació verbal, de quina manera, en definitiva, la veu narradora transforma en creïbles i versemblants uns materials que només existeixen gràcies a la invenció d'un estil sever i exigent. El metall impur imposa un ritme narratiu dur i absorbent, ple d'associacions, sorpreses, motius recurrents que es van complementant amb infinites variacions, amb la presència còmplice de l'escriptor, amb parèntesis, digressions i divagacions sempre controlades, amb encadenaments i associacions d'idees capaces de suscitar emoció i diversió, estremiment moral i entusiasme sentimental. No és menor la sensació d'experimentar un viatge literari que posa en efervescència absoluta el plaer de llegir un text d'una radicalitat creativa suprema: si hi ha un escriptor viu que es mereix el títol de clàssic contemporani aquest només pot obtenir-lo Julià de Jòdar.

Després d'El metall impur s'ha de tornar a les dues altres novel·les de la trilogia, s'ha de llegir el projecte com un tot per anar descodificant els secrets del laberint que ha sabut dissenyar amb perícia infinita Jòdar: més enllà de la base documental, més enllà de l'armadura realista externa, el que triomfa a L'atzar i les ombres és el caràcter fictici de la mateixa escriptura.