Sis apunts per triar un bon llibre infantil

D'idees per fer un regal n'hi ha de tantes menes i de tants colors que hom té la possibilitat de triar i remenar. Un llibre és una més d'aquesta infinitat d'opcions d'obsequi. I ja que no en regalem un cada dia, més val que quan ho fem mirem d'encertar-la i que la trobada entre el llibre i l'infant sigui el més plaent i enriquidora possible. És per això que he cregut adient oferir uns quants elements o apunts de valoració que ens serveixin per fer una bona tria i que aquesta col.labori a aconseguir que l'infant se senti atret per la lectura.

Cada apunt està il.lustrat amb tres de les no...

D'idees per fer un regal n'hi ha de tantes menes i de tants colors que hom té la possibilitat de triar i remenar. Un llibre és una més d'aquesta infinitat d'opcions d'obsequi. I ja que no en regalem un cada dia, més val que quan ho fem mirem d'encertar-la i que la trobada entre el llibre i l'infant sigui el més plaent i enriquidora possible. És per això que he cregut adient oferir uns quants elements o apunts de valoració que ens serveixin per fer una bona tria i que aquesta col.labori a aconseguir que l'infant se senti atret per la lectura.

Cada apunt està il.lustrat amb tres de les novetats més destacables d'aquesta època de l'any:

1. Un bon llibre per a infants ha d'agradar també a l'adult. Un dels aspectes que diferencia la literatura per a adults de l'adreçada als infants és el fet que aquesta, gairebé sempre, arriba al seu receptor a través d'un mediador -pares, mestres, bibliotecaris...-. En tant que adults, sovint tenim el prejudici de pensar que la literatura infantil és un món aliè a nosaltres i, per tant, no gosem entrar a observar, llegir i valorar les obres considerades com a tals. El resultat és que, a vegades, qualsevol exemplar atractiu a primera vista ens sembla pertinent.

En tant que adults, sovint pensem que la literatura infantil és un món aliè a nosaltres

"El lector no demana tan sols que se l'instrueixi, sinó també que se'l diverteixi", afirmava Jules Verne

L'infant hauria de tenir a l'abast les mateixes cartes que té un adult per fruir de la lectura

Val a dir que si ens veiem capaços de jutjar una obra per a adults, som capaços de jutjar-ne una d'infantil. Allò que li hem d'exigir és el mateix que li exigiríem a una obra per a adults. Els mecanismes literaris que les regeixen són els mateixos. Una de les principals diferències entre l'una i l'altra és una major voluntat de concisió en la literatura infantil, pensant en la capacitat del lector a qui s'adreça. Si un llibre infantil captiva l'adult, té moltes possibilitats de captivar també l'infant. Si un llibre ens cau de les mans a les primeres pàgines i tampoc ens desvetlla l'interès és que no val la pena considerar-lo.

Cal pensar també que tota bona obra literària és generosa, capaç d'oferir diverses lectures als diversos receptors, i d'estar disposada a explicar coses a qui se l'escolti. Com més gran és el ventall de lectors als quals arriba, més gran és la qualitat del llibre.

Si ho voleu provar:

- Dragt, Tonke. Carta al rey , Siruela, 2005. Considerada la millor novel.la dels darrers 50 anys, aquesta obra d'una autora holandesa narra el camí iniciàtic d'un jove cavaller en una missió arriscada per salvar el seu poble. Una novel.la de cavalleria farcida d'aventures.

- Irving, John. El ruido que hace alguien cuando no quiere hacer ruido. Il.lustr. Tatjana Hauptmann. Tusquets, 2005. Primer conte infantil de John Irving. És una història que apareixia dins de la novel.la Una dona difícil . El llibre, on text i il.lustració saben jugar a mantenir el clímax fins al final, retrata les pors infantils als sorolls de la nit.

- O'Callaghan, Elena. El color de la sorra. Il.lustr. María Jesús Santos Heredero. Baula, 2005. Un conte precís i poètic, magníficament il.lustrat, sobre un nen saharaui i la seva relació amb els dibuixos i els colors, en una terra on les condicions i les dificultats per tirar endavant són tremendes.

2. En un bon llibre, el valor estètic i literari ha de prevaler sobre el valor didàctic. Pel fet d'adreçar-se a un infant o a un jove que es troben en edat de creixement i aprenentatge, la literatura infantil i juvenil té una forta càrrega didàctica i sembla que, per aquest motiu, hagi de fer arribar coneixements i mostrar actituds.

De ben segur que és així, però hi ha diverses maneres de portar-ho a terme. Quan parlem de literatura, un llibre ha de pretendre en primer lloc captar l'interès del lector per tal que aquest passi pàgina amb tot el delit possible. En una obra de ficció, un tema i un missatge hi són gairebé sempre, però és important que viatgin dins de la història d'una manera subtil, que no succeeixi que siguin tan directes que acabin menjant-se'n la part literària i convertint l'obra gairebé en un llibre de coneixements.

Jules Verne, paradigma de l'autor que unia com ningú coneixement i ficció, afirmava: "El lector no demana tan sols que se l'instrueixi, sinó també que se'l diverteixi, i quan es vol instruir s'ha de fer sense que es noti, de manera que si la instrucció no flueix dins de l'acció, s'erra en l'objectiu".

El lector, en la seva mesura i de manera indirecta, ja va captant els missatges i les actituds, comprenent els continguts que l'autor ha disposat amb enginy al llarg de l'obra. A més a més, en la lectura de ficció hi ha un aprenentatge lent i a llarg termini. Això és comprovable en molts casos en aquell infant que és lector, per la seva millor manera d'expressar-se oralment i escrita i per la seva riquesa de vocabulari. Sense adonar-se'n, aquest infant també ha vist molts mons i escoltat visions de la vida ben diverses.

Si ho voleu provar:

- Alcántara, Ricardo. Tomàs i la goma màgica. Il.lustr. Gusti. Baula, 2005. En Tomàs és un ninot que va acompanyat de tres joguines amigues. Entre ells es desvetllen sentiments, com ara la tristesa, que no l'acaben de satisfer. Algú li ofereix una goma màgica amb la qual podrà esborrar alguna cosa que no li agradi.

- Prats, Joan de Déu. Nàufrag , Barcanova, 2005. Novel.la juvenil que presenta dues històries paral.leles: la d'un nàufrag que va a parar a una illa on els nadius s'oposen a la instal.lació d'un abocador i la d'un estudiant meravellat per una flor esplèndida. Ambdues històries convergiran en la mateixa lluita.

- Relf, Adam. La guineu fa amics, Joventut, 2005. La Guineu creu que el que necessita és fer un amic, però no sap com fer-lo. Ho intenta de totes les maneres, i en el seu intent s'hi afegeixen altres personatges. Una manera tendra i atractiva d'explicar l'amistat als

més petits.

3. Un bon llibre ha d'estimular la capacitat crítica del lector. Pel fet d'adreçar-se a un infant, un autor no hauria d'abaixar el nivell d'exigència que aplica a una història adreçada als adults. I, per tant, els personatges haurien d'estar ben caracteritzats, l'ambient treballat amb cura, el llenguatge hauria de ser precís, i la història, sigui de caire fantàstic o realista, hauria de ser coherent i versemblant. L'infant hauria de tenir a l'abast les mateixes cartes i elements que té un adult per fruir de la lectura i créixer com a lector. I l'adult, a l'hora de valorar un llibre infantil, també tindria les mateixes cartes i elements sobre la taula que té a l'hora de valorar una obra per a adults.

Albert Sánchez Piñol, en una de les entrevistes sobre la seva darrera novel.la, afirmava que la literatura és una gran mentida, però per tal que aquesta arribi a ser creïble i versemblant ha d'estar molt ben travada i aconseguir tocar alguna de les fibres emocionals del lector, com si fos una història de veres.

Si ho voleu provar:

- Atxaga, Bernardo. La Xola i l'Angelet. Il.lustr. Mikel Valverde. Cruïlla, 2005. Tercera aventura de Xola, la gosseta petanera. Aquí, Atxaga l'envia de vacances a un poble de muntanya on trobarà l'Angelet, un gos semblant a ella, amb qui establiran una divertida i curiosa relació.

- Barrie, J. M. Peter Pan. Adapt. Josep-Francesc Delgado. Il.lustr. Elena Odriozola. Edebé, 2005. Excel.lent adaptació de Peter Pan per a infants de menys edat que els de l'original. Tot i ser més breu, manté tota l'acció, la màgia, la poètica i la tendresa del món fantàstic del País de Mai Més. Les il.lustracions d'Elena Odriozola n'acaben de fer un esplèndid regal.

- Grobéty, Anne-Lise. El temps de les paraules en veu baixa , Barcanova, 2005. Nova novella ambientada en la II Guerra Mundial. L'amistat de dos nens es veu trencada per l'arribada de Hitler al poder. Obra plena de lirisme i sensibilitat que recorda la mítica L'amic retrobat, de Fred Uhlman.

4. Un bon llibre ha de ser original. Tot està inventat i expressat d'alguna manera, però això no vol dir que no es puguin fer noves combinacions o plantejaments amb els mateixos elements, les mateixes paraules, uns personatges i unes situacions similars.

Una bona obra hauria d'aportar alguna novetat, bé sigui en el contingut, en la forma, en el plantejament... i no s'hauria de limitar a reproduir models ja establerts per aprofitar l'èxit que altres obres han aconseguit ja entre els lectors.

Si ho voleu provar:

- Anguera, Mercè. I ara, què ve? Il.lustr. Cristina Losantos. La Galera, 2005. Un recorregut per 16 festes i tradicions populars catalanes al llarg de l'any. Cadascuna, narrada des del punt de vista d'una nena i il.lustrada de forma minuciosa. Es pot llegir ben bé com un recull de contes breus.

- Battut, Eric. El secreto, Kòkinos, 2005. Ben poques paraules, il.lustració sintètica, però tots els elements del llibre ben conjuntats per explicar la història d'un ratolí que amaga un secret. Aquest, però, també fa camí pel seu compte. Exemple immillorable d'àlbum il.lustrat.

- Santos, Care. Els ulls del llop , Columna, 2005. Original enfocament del cas de la desaparició d'una jove. En aquesta obra juvenil, Santos usa una mena de calidoscopi on s'entrecreuen els punts de vista dels personatges que formen el món més i menys proper de la noia desapareguda.

5. Un bon llibre és comunicació. Una de les funcions primordials de la literatura i de l'art és tocar la fibra de les persones, desvetllar els sentits i les emocions, sigui gratant la tendresa, sigui fent esclatar el riure, sigui fent brollar el plor, sigui escampant l'angoixa, per tal de permetre al lector participar intensament en la ficció.

La qualitat i la força d'un text es mesuren per la seva capacitat de desvetllar imatges, emocions, reflexions, sense haver d'enviar un missatge directe. Una obra literària l'hem de poder assaborir com un bon plat i n'hem de poder recordar les sensacions que ens ha provocat. La literatura conté imatges de tal força que es mantenen en la ment del lector fins molt temps després d'haver llegit l'obra.

Si una obra no ens desvetlla cap sentit és que no ha aconseguit una de les seves funcions bàsiques: la comunicació.

Si ho voleu provar:

- Fernández Paz, Agustín. Fantasmes al passadís. Il.lustr. Óscar Villán. Ed. del Pirata, 2005. La Marina explica als primers lectors la por als fantasmes que viuen a les parets del passadís, i com ho viu la resta de la seva família. Conte precís on tots els elements, també la il.lustració, estan ben trenats, convertint-lo en un veritable tresor. De nou, una història sobre les pors infantils.

- Goscinny, René; Sempé, Jean-Jacques. Històries inèdites del petit Nicolas. La Galera, 2005. La filla de Goscinny ha recuperat del calaix 80 històries il.lustrades de la colla del petit escolar que han fet riure a lectors de diverses generacions. Noves entremaliadures d'en Nicolas, l'Alceste, en Geoffroy...

- Lewis, C. S. El lleó, la bruixa i l'armari , Destino, 2005. En un moment en el qual el gènere fantàstic ha esdevingut molt popular, hem de donar gràcies al cinema per haver afavorit la publicació en català de les set obres que conformen un veritable clàssic: les Cròniques de Nàrnia.

6. Fer una bona tria és cabdal per afavorir una bona trobada entre l'infant i el llibre. Més que un apunt, aquesta seria la conclusió dels cinc apunts anteriors. El gaudi de la lectura en els primers anys de vida es recolza en la bona trobada entre l'infant, l'adult i el llibre.

Per fer una bona tria també és important:

- Llegir i comparar molt.

- Establir elements personals de judici. A més de llegir, és recomanable participar en clubs de lectura -cada vegada més habituals en llibreries i biblioteques.

- Consultar revistes especialitzades.

- Passejar, triar i remenar en biblioteques i llibreries, i escoltar les opinions de lectors, de mestres, de llibreters, de bibliotecaris, i fins i tot dels companys dels fills que llegeixen.