Bons propòsits
Dissabte passat vaig anar a La Central del Raval, convidat a la festa de desè aniversari de la rateta Maisy. Hi havia coixins pel terra, globus, confeti, una contacontes ben eixorivida, un ninot que repartia adhesius i abraçades, pastissets, sucs de fruita i cava (només pels pares). Un sarauet ben simpàtic d'homenatge a la criatura de Lucy Cousins. Molts d'anys, senyoreta Maisy.
Però com que era a mig matí i la nit d'abans havia estat valenta, heu de creure i pensar que vaig participar-hi amb raonable distanciament; fins i tot vaig arribar a fer una becadeta. Això sí, en trepitjar un al...
Dissabte passat vaig anar a La Central del Raval, convidat a la festa de desè aniversari de la rateta Maisy. Hi havia coixins pel terra, globus, confeti, una contacontes ben eixorivida, un ninot que repartia adhesius i abraçades, pastissets, sucs de fruita i cava (només pels pares). Un sarauet ben simpàtic d'homenatge a la criatura de Lucy Cousins. Molts d'anys, senyoreta Maisy.
Però com que era a mig matí i la nit d'abans havia estat valenta, heu de creure i pensar que vaig participar-hi amb raonable distanciament; fins i tot vaig arribar a fer una becadeta. Això sí, en trepitjar un altre cop carrer tenia al cap una idea ben vitenca: tant de bo els aniversaris dels nostros llibres, les commemoracions dels nostros autors, vull dir els dels lectors grans, tenguessin aquella mateixa veritat, aquell mateix fervor que la festa d'aniversari de la rateta.
No donaré exemples, però mirau amb quina innocuïtat arriben, passen i se'n van molts dels nostros transcendentals saraus culturals; les nostres celebracions literàries, que en poden arribar a ser d'abissalment pre visibles, protocolàries i eixorques! Sovint acaben encomanant-se d'aquell airetxo endreçadet, com de sacristia, o encara pitjor; i d'un flaire burocràtic, de cosa feta perquè no es digui que no hem fet res, i tot plegat d'un saborino de cosa estantissa i fava que avorreix la parròquia i espanta els no iniciats. Quants de pics, a la sortida d'allò que estufadament anomenam acte cultural, no hem hagut de córrer a la primera taverna per contar-mos quatre coverbos bestials que mos fessin passar l'ensopiment i mos tornassin a la vida!
Els bons propòsits són matèria d'aquests dies. Podríem fer-ne un d'aprendre dels infants. Però no la seva innocència, que punyetes, si no en tenen ni gota! Podríem aprendre de la seva impertinència, de la seva intransigència davant dels espectacles mediocres, les celebracions falsejades i els discursos buits de compte. Ells són un públic implacable a qui no enganen emperadors nuus; noltros badallem i aplaudim amb mansuetud les cuixes esquifides de molts reietons i prínceps de la cultura . Hauríem d'anar a la cultura com qui va a la guerra o a l'amor.