Recomanem
Poesia
Sabíem que era periodista i que escrivia relats, però no que feia versos. Ara ja ho sabem. No escriuré més poesia n’és la primera temptativa de Marc Gomar. Sap que és una primera pedra, un primer indici. No ho amaga, conscient des d’un inici rabiós, eclèctic. Ha begut de diverses fonts i ara és ell qui fa brollar l’aigua. I corre lliure. Composicions en prosa comparteixen espai amb poemes volàtils de pocs versos. No pot ser d’una altra manera. Ara orgullós, ara ingenu, sempre irreverent. De la soledat que corca a la punyada política. De la tradició a la ...
Poesia
No escriuré més poesia
Sabíem que era periodista i que escrivia relats, però no que feia versos. Ara ja ho sabem. No escriuré més poesia n’és la primera temptativa de Marc Gomar. Sap que és una primera pedra, un primer indici. No ho amaga, conscient des d’un inici rabiós, eclèctic. Ha begut de diverses fonts i ara és ell qui fa brollar l’aigua. I corre lliure. Composicions en prosa comparteixen espai amb poemes volàtils de pocs versos. No pot ser d’una altra manera. Ara orgullós, ara ingenu, sempre irreverent. De la soledat que corca a la punyada política. De la tradició a la boutade experimental. I tornar a començar.
Científics lletraferits
Jordi de Manuel i Salvador Macip (eds.)
Mètode
València, 2014
252 pàgines
Revista
Que les persones “de lletres” escriuen i les “de ciències” sumen és un dels tòpics acomodaticis que solen deixar tothom confortablement content, tot i representar una ximpleria de calibre considerable. Ara, els tòpics es desmenteixen amb fets. És el que acaben de fer els autors de Científics lletraferits, un volum monogràfic de la revista Mètode en què homes i dones “de ciències” s’abonen a la literatura de ficció “vertebrada en la ciència”, com apunten De Manuel i Macip, i de mil maneres diferents, a més a més. Cada autor, un estil. Divers i valent, Científics lletraferits és un colp a la taula, un toc d’atenció: l’esmena a la totalitat d’un tòpic. Bravo.
De la transparència
Poesia
No és el seu primer ni, imaginem, últim poemari. Berna Blanch té una trajectòria poètica que s’acosta a les dues dècades i que començà amb Els buits que camine. Ara, amb De la transparència, el poeta de Catarroja trau a la llum dels lectors el poemari amb què obtingué el premi Benvingut Oliver del 2011. Ha hagut d’esperar un quant temps per a compartir uns versos de record i de terra, però sobretot de paraules, perquè De la transparència és un poemari de peces lleugeres, volàtils, sempre en homenatge a aquestes peces. Allò que va dir Antoni Clapés i que Blanch no pot evitar recordar: “ser (el) poema”.