L’home que sabia el cau on dormen els monstres

“L’única condició és que siga veritat. Si és veritat, digues-li-ho”. Així de diàfan s’expressava l’il·lustrador i escriptor Maurice Sendak (1928-2012) a l’hora de posar límits en la literatura infantil. L’il·lustrador que havia donat plena llibertat a les fantasies i al llenguatge dels xiquets ara veurà traduïda la seua obra al català per Kalandraka, una de les editorials que han posat el llibre infantil i juvenil en primera línia de creació i avantguarda en el mercat espanyol.

Publicada en les quatre llengües de l’Estat, l’obra de Sendak coneixerà una primera entrega al llarg d’aquest ...

“L’única condició és que siga veritat. Si és veritat, digues-li-ho”. Així de diàfan s’expressava l’il·lustrador i escriptor Maurice Sendak (1928-2012) a l’hora de posar límits en la literatura infantil. L’il·lustrador que havia donat plena llibertat a les fantasies i al llenguatge dels xiquets ara veurà traduïda la seua obra al català per Kalandraka, una de les editorials que han posat el llibre infantil i juvenil en primera línia de creació i avantguarda en el mercat espanyol.

Publicada en les quatre llengües de l’Estat, l’obra de Sendak coneixerà una primera entrega al llarg d’aquest 2014 —un total de dotze títols—, a què s’aniran afegint altres obres l’any vinent en una aposta per recuperar el llegat d’un dels referents de la il·lustració i la narrativa infantil del segle xx. Una “Biblioteca Sendak” que s’ofereix respectant-ne el format original i que constitueix el primer gran impuls, per l’abast que implica, en donar a conéixer l’obra monumental del creador nord-americà.

El primer llibre de la sèrie i que veurà la llum és A la cuina de nit (In the Night Kitchen), que s’uneix a Allà on viuen els monstres en el catàleg de l’ editorial. L’escriptor i traductor Miquel Desclot, que ha estat l’encarregat de la versió, subratlla el poder de les imatges del creador nord-americà, que han estat comparades amb les obres de Matisse i Marc Chagall. “Penso que no és per la seva literatura que Sendak ha esdevingut un clàssic del llibre infantil; en la seva obra, és la imatge la que provoca l’aparició d’unes quantes paraules auxiliars i la literatura és una il·lustració de la imatge. Sense els seus magnífics dibuixos, crec que la seva literatura no hauria transcendit”.

Fill d’una família jueva d’origen polonés de Brooklyn —una part morirà als camps de concentració—, Maurice Sendak comença a dibuixar durant la infància fent il·lustracions amb el seu germà. Després d’una primera faena com a decorador d’aparadors per a uns magatzems de Nova York, Sendak comença a col·laborar en el món editorial com a il·lustrador. No serà fins al 1957 que inicia les il·lustracions de la sèrie “Osset”, escrita per l’escriptora americanodanesa Else Holmelud Minarik, una saga narrativa protagonitzada per una família de plantígrads que li permet fixar el seu estil. La publicació el 1964 de l’obra Allà on viuen els monstres (Where the Wild Things Are) suposa un impacte en el món narratiu infantil i en els cercles educatius. Alguns pares i pedagogs veuen l’obra poc adequada i la consideren una història que pot resultar confusa i produir desassossec als xiquets. El mateix Sendak s’haurà d’encarregar, més d’una vegada, d’aclarir la seua filosofia a propòsit dels límits o de les fronteres: “Mai no he cregut en la línia de demarcació, la que et diu ‘això no se’ls pot dir’”. Malgrat les crítiques, el llibre aconsegueix crítiques excel·lents i li reporta algunes distincions. I allò més important, és molt ben rebuda pel lector infantil.

Sendak s’allunya d’una literatura infantil protegida com una mena de caixa forta de tot contacte exterior que puga provocar reflexió o inquietud. Per contra, opta per oferir una literatura carregada d’emotivitat i d’una forta intensitat capaç de copsar la complexitat dels sentiments infantils en què la infància, a més d’un territori de somnis i desitjos, s’obri com un univers fosc i ple de pors. En un dels seus últims llibres, Bumble-Ardy, fa protagonista un porc de nou anys que decideix celebrar amb una gran festa el seu aniversari quan els pares moren per a ser menjats.

Per a l’escriptora i il·lustradora Aitana Carrasco Inglés “la grandesa de Sendak rau en el fet que tenia una gran memòria, com ell va contar en moltes entrevistes, recordava la seua infància perfectament, allò que era ser xiquet, com és ser xiquet, i això es veu clarament reflectit en la seua obra”. Per a la narradora valenciana “la seua concepció de la infància no està contaminada per allò que els adults pensem que és ser un xiquet o el que el mercat de la infància o els anuncis de Nenuco ens diuen que és ser un xiquet”. “Els seus llibres s’allunyen —continua— d’aquesta imatge idíl·lica de la infantesa, tan plena de puresa i innocència i absent de mals sentiments o de desitjos foscos”.

Quan va morir l’any 2012 Maurice Sendak deixava una obra com a il·lustrador de més de cent llibres, en què destacava el seu volum com a escriptor i narrador. Una obra que ha marcat successives generacions de nord-americans i que ha estat recompensada amb els màxims premis de la literatura infantil, com el Hans Christian Andersen, considerat el premi Nobel de la narrativa infantil. “Els llibres de Sendak no pretenen adoctrinar els xiquets ni protegir-los del món, de la vida, de la mort”, diu Aitana Carrasco. “Això va ser una cosa profundament transgressora en els anys 60, 70 i 80 i m’atreveixo a dir que és encara més transgressora avui dia, a la vista de la sobreprotecció i l’idiotisme que hi ha en la literatura infantil dels últims temps”. I apunta a manera d’ensenyament: “Els llibres de Sendak són honestos i no menyspreen els seus lectors. No són per a xiquets. Són simplement llibres. I aquí rau la seua grandesa”.