Recomanem

Revista

Caràcters continua prenent el pols a l’actualitat literària i cultural en català. En últim número, la coneguda i autoanomenada “revista de llibres” inclou una entrevista a Laura Borràs, des del gener del 2013 directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i un quadern dedicat a l’escriptora Raquel Ricart. D’altra banda, com és habitual, Caràcters fa l’anàlisi de les últimes novetats literàries, com les interessants línies de Francesc Calafat i Maria Dasca sobre Mentre parlem, d’Enric Sòria, i El tramvia groc, de J. F. Mi...

Revista

Caràcters continua prenent el pols a l’actualitat literària i cultural en català. En últim número, la coneguda i autoanomenada “revista de llibres” inclou una entrevista a Laura Borràs, des del gener del 2013 directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i un quadern dedicat a l’escriptora Raquel Ricart. D’altra banda, com és habitual, Caràcters fa l’anàlisi de les últimes novetats literàries, com les interessants línies de Francesc Calafat i Maria Dasca sobre Mentre parlem, d’Enric Sòria, i El tramvia groc, de J. F. Mira, respectivament.

Disc

El tercer àlbum de la banda de Vila-real, masteritzat a Chicago per Carl Saff (enginyer que ha treballat amb Balmorhea, CocoRosie o Guided By Voices) i amb col·laboracions puntuals de l’històric Ramón Godes (Malevaje, Los Coyotes) i de Félix Gimeno (Les Deesses Mortes), fa honor al seu suggeridor entorn. La tradició ja és aquí només un punt de partida, l’espurna a partir de la qual s’inflama una música amb matalàs elegantment electrònic, que en el vessant menys concret funciona com a reclam amb entitat, més enllà de la condició de banda sonora imaginària, i en el més aferrat, al concepte de cançó en què llueix el seu coneixement, gens oxidat, de la música tradicional valenciana. Com un encreuament entre The Cinematic Orchestra i L’Ham de Foc, si se’ns permet la boutade. Extraordinària troballa que referma la seua meritòria evolució.

Disc

El cantautor Tomàs de los Santos i el guitarrista Borja Penalba uneixen forces per primera vegada en un àlbum fet amb la lletra i la música del primer i els arranjaments del segon, i al qual garanteixen un ventall d’influències que, tot i versar sobre temàtiques al voltant de l’òptica femenina i despatxar quatre musicacions de quatre poemes del sobreexplotat (musicalment, volem dir) Vicent Andrés Estellés, escapa sovint de les claus més òbvies del cànon dels cantautors. En Dones i dons hi ha folk, pop, lirisme senzill, ornamentacions precises.