Disseny amb accent global

“Em sembla que aquesta exposició és potser una de les darreres oportunitats d'entreveure què és el disseny espanyol”, així de contundent s’expressa Juli Capella, arquitecte, oficiant d’aventures culturals i ara comissari de la mostra Bravos, que per primera vegada es pot veure en territori espanyol. “Bravos va nàixer per a ser exhibida fora d'Espanya, perquè hi ha un gran interés a conèixer el nou disseny espanyol; no és, doncs, una exposició històrica ni temàtica, sinó un retrat del moment”, assenyala Capella.

L’exposició, que es podrà veure en la fira Hábitat Valenci...

“Em sembla que aquesta exposició és potser una de les darreres oportunitats d'entreveure què és el disseny espanyol”, així de contundent s’expressa Juli Capella, arquitecte, oficiant d’aventures culturals i ara comissari de la mostra Bravos, que per primera vegada es pot veure en territori espanyol. “Bravos va nàixer per a ser exhibida fora d'Espanya, perquè hi ha un gran interés a conèixer el nou disseny espanyol; no és, doncs, una exposició històrica ni temàtica, sinó un retrat del moment”, assenyala Capella.

L’exposició, que es podrà veure en la fira Hábitat Valencia després d’haver viatjat per diferents ciutats americanes i asiàtiques, reuneix 21 creadors pertanyents a allò que podríem anomenar la darrera generació de dissenyadors espanyols. “Aquesta exposició és la primera que presenta una nova generació de dissenyadors espanyols, que són el relleu dels pioners, dels Milà, Ricard i d’altres, dels primers autodidactes, Riart, Tusquets, Benedito, Pensi, Lievore, Lluscà, Nebot, Lavernia…”, diu Capella.

Entre els noms escollits, referències internacionals com ara Patricia Urquiola, Hèctor Serrano, Jaime Hayon, l’estudi Emiliana Design —format per Ana Mir i Emili Padrós—, Antoni Arola, El Último Grito i d’altres. “Es van triar per la seua qualitat creativa, amb la condició d’haver nascut després del 1960; és a dir, que en començar el segle XXI cap dels 21 seleccionats no tingués més de 40 anys”, diu Juli Capella. Pel que fa a l’origen geogràfic i professional dels seleccionats, es reparteix entre Barcelona, Madrid i València com a centres principals.

“En el nou disseny espanyol", diu Capella, "que arranca en el segle XXI, es poden veure una sèrie de característiques, però, a diferència dels pioners funcionalistes dels anys 60 o del boom organicista dels 80, no hi ha una unitat significativa”. “Ja no hi ha escoles ni tendències clares i homogènies, ni tampoc corrents contraposats. Hi ha més varietat, n’hi ha molts pocs que vulguen pertànyer a un estil determinat; per contra, cada un s’estima més buscar el seu camí”, comenta Juli Capella. “És una generació, d’altra banda, molt internacional, que ha estudiat fora, que es belluga en Internet, nòmades, preocupats per l’ecodesign, més conceptuals i irònics, que barregen disciplines, autoproductors… No tenen gaire en comú entre ells, no volen crear un estil espanyol, sinó propi, no volen pertànyer a cap escola o moviment, n’inventen el seu. Responen al moment actual globalitzat”, diu Capella.

Bravos recull una peça significativa del treball de cada un dels dissenyadors i dels estudis. “Hem buscat que, en conjunt, hi hagués una representació de diverses tipologies, cadires, llums, producte industrial, i també diferents estils, minimalisme, neobarroc, neoartesà, més artístic, més social, més comercial…”, assenyala Capella com a responsable de la selecció. Una varietat de propostes “que en conjunt oferesquen una idea del moment creatiu actual”, segons ell. I remarca: “ Però la peça triada no és obligatòriament el seu millor disseny”.

Pel que fa als seleccionats, hi ha una representació valenciana ben significativa, amb dissenyadors que ja fa temps que han posat la mirada en l’aparador internacional, com Hèctor Serrano, Luis Eslava, Nacho Carbonell, l’alacantí Mario Ruiz, Ana Mir, de l‘estudi Emiliana Design Studio, o el col·lectiu CuldeSac, dos dels estudis que s’han posat en la primera línia de creació. Com assenyala Capella en la presentació de la mostra, “a la tradicional hegemonia del disseny que fins ara havia ocupat Barcelona s’han sumat en les últimes dècades València i Madrid com a nous focus creatius i impulsors”.

L’exposició es pot veure com un baròmetre sobre l’actual moment del disseny entre nosaltres. “Sens dubte, explica el nostre potencial i virtuts, però també les nostres mancances”, diu Capella. “Tenim gran capacitat plàstica i enginy, però poc producte tecnològic. Hi ha peces que s’ha produït a l’estranger, o bé peces autoproduïdes, perquè el sector industrial del país és limitat”, assenyala. Per a Capella “ja no és possible parlar de disseny espanyol o francés o xinés amb rotunditat”. A parer seu, “ara qualsevol estudiant de disseny rep els mateixos inputs, llegeix el mateix, viatja a tot arreu i pot editar la seua idea a qualsevol lloc del món”.

“Això està fent desaparéixer", continua Capella, "les idiosincràsies geogràfiques que abans eren més evidents. Tot i que encara hi resta un substrat cultural i una tradició que, sens dubte, influencien i poden deixar-hi petjada”. I apunta: “Les afinitats, però, seran cada vegada més per coincidència conceptual o estètica que nacionals”.

Exposició Bravos. Fira Hábitat Valencia. De l’11 al 14 de febrer de 2014.