Els artistes del fotograma

Agitar la pupil·la amb tècniques i moviments cinematogràfics inusuals, sacsejar la vista de les pautes lineals del cinema comercial “que arrasa amb tota biodiversitat i anul·la el pensament independent alimentant un mercat que tendeix a convertir qualsevol manifestació cultural en pur entreteniment”. Així defensa Carolina López, directora de Xcèntric, la programació de cinema experimental, d’assaig i documental creatiu organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Des de fa 13 anys, Xcèntric dedica una pantalla estable a aquells artistes que modelen els fotogrames com ar...

Agitar la pupil·la amb tècniques i moviments cinematogràfics inusuals, sacsejar la vista de les pautes lineals del cinema comercial “que arrasa amb tota biodiversitat i anul·la el pensament independent alimentant un mercat que tendeix a convertir qualsevol manifestació cultural en pur entreteniment”. Així defensa Carolina López, directora de Xcèntric, la programació de cinema experimental, d’assaig i documental creatiu organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Des de fa 13 anys, Xcèntric dedica una pantalla estable a aquells artistes que modelen els fotogrames com argila i “que consideren el cinema un laboratori de creació lliure”.

Pel 2014, el punt de connexió de la programació híbrida de Xcèntric és l’exposició del CCCB Metamorfosis, dedicada als cineastes Starewicht, Švankmajer i als germans Quay, que s’estrenarà a final d’abril, tot i que les sessions de cinema experimental —la majoria inèdit— de gener, febrer i març es vincularan de manera més lliure i interpretativa al tema de l’exposició.

Les funcions inaugurals d’avui i demà estaran dedicades a la filmografia d’Antoni Pinent, antic programador de Xcèntric, que ara torna com a autor per presentar el repàs de les seves obres. Es tracta d’“un cinema que reflexiona sobre el seu propi mitjà i que destaca internacionalment per haver desenvolupat la tècnica polyframe, sense càmera i d’apropiació”, explica López. Pinent treballa directament, sobre el suport fragmentant amb tisores, els fotogrames de diferents pel·lícules i els tornarà a enganxar manualment. López ha detectat que “avui dia creix el gust per la creació d’un cinema tangible i el desig de tornar a tocar la matèria”. I d’experimentar amb ella, com en el cas dels contemporanis João Maria Gusmão i Pedro Paiva, realitzadors de pel·lícules mudes en 16 i 35 mm. O del jove gallec Lois Patiño, considerat “un pintor del paisatge”.

Cada dijous a les 20 h i diumenge a les 18.30 h, al CCCB, a un preu de quatre euros per entrada, uns 190 espectadors seran guiats —amb xerrades i presentacions— dins de l’intricat món d’autors avantguardistes de diferents èpoques, com ara Arthur Lipsett, Ute Aurand, Marie Menken, Robert Gardner, Robert Fulton o Shirley Clarke: creadors d’un cinema sense límits ni restriccions dictades pel mercat, visionaris i atrevits inventors de noves tècniques que inciten a la reflexió i a la creació lliure. Un cinema que encén bombetes. Així ho ha fet el cineasta Juan Bufill, recorda López, que un cop deixades de banda les creacions cinematogràfiques, va retrobar la inspiració després d’haver assistit a la programació de Xcèntric.