Loquillo, ni indie ni ‘mainstream’

Loquillo està content i alhora preocupat. Content, ho diu ell mateix, perquè “no puc queixar-me de la temporada, sóc cap de cartell en diversos festivals i tinc una bona contractació. No puc dir que estigui per sobre del bé i del mal, però ni sóc un artista indieque aspira a la popularitat massiva, ni sóc un artista mainstream que busca el prestigi de l’indie, sempre he sabut què volia ser, i això m’ajuda”, diu. Però, de tota manera, tampoc no oculta la seva preocupació per la marxa del negoci musical: “Les coses estan pitjor que malament. Tot i que dono per fet que el govern abaixarà...

Loquillo està content i alhora preocupat. Content, ho diu ell mateix, perquè “no puc queixar-me de la temporada, sóc cap de cartell en diversos festivals i tinc una bona contractació. No puc dir que estigui per sobre del bé i del mal, però ni sóc un artista indieque aspira a la popularitat massiva, ni sóc un artista mainstream que busca el prestigi de l’indie, sempre he sabut què volia ser, i això m’ajuda”, diu. Però, de tota manera, tampoc no oculta la seva preocupació per la marxa del negoci musical: “Les coses estan pitjor que malament. Tot i que dono per fet que el govern abaixarà l’IVA cultural, el mal ja està fet, el directe està tocat, el panorama és desèrtic i ja ho veurem, si es recupera. Tinc molts companys de generació, artistes amb carreres llargues, que no tenen gairebé feina”, avança amoïnat.

En el context actual, Loquillo no deixa de reclamar més atenció cap als promotors de concerts: “Quan hi havia diners públics, tothom competia amb ells, prenent-los la feina des dels ajuntaments. Ara són veritables herois gràcies als quals es pot continuar treballant tot i les dificultats”.

En aquesta situació, dimecres vinent actua amb Leiva i Ariel Rot en l’espectacle Uno de los nuestros, que també experimenta una venda d’entrades insuficient. “Però que ningú no pateixi: Loquillo no suspèn concerts encara que es venguin poques entrades, que no serà finalment el cas. Suspendre, com fer assaigs, és de covards: s’ha de tocar”, afirma mentre somriu.

Per tal de combatre la crisi i la manca de diners per part dels espectadors, Loquillo opta per mantenir la qualitat. “Tot i que la situació sigui de tercera, els artistes hem d’ajustar els pressupostos i continuar oferint espectacles de primera, la qualitat no es pot abaixar, seria la fi”. En aquest sentit, Uno de los nuestros es presenta com una gira amb aspiracions: “S’ha de dir que cadascun dels tres porta la seva pròpia banda, la qual cosa ens permet mantenir el nostre so. Leiva representa l’herència del rock de Madrid, Ariel és pura història i jo recupero la part més popular del meu repertori. Són més de tres hores de concert que comencem i acabem tots tres a l’escenari; és una gira en què es pot veure part de la millor música rock d’Espanya”, comenta.

Quan Loquillo acabi la gira, continuarà amb unes actuacions per Europa i Llatinoamèrica, i, a final d’any, altre cop a l’estudi: “Ja puc dir que, de nou, m’espera l’estudi per gravar temes que hem escrit entre Gabriel Sopeña i jo. Serà com la continuació natural de Balmoral després del parèntesi del disc gravat amb Sabino, que era una mena de deute històric que estava pendent. Serà un disc de pur rock-and-roll”, manifesta.