Dues cites amb la tradició vienesa

El classicisme vienès i, de manera molt especial, l’obra de Mozart, no té secrets per a la pianista japonesa nacionalitzada britànica Mitsuko Uchida (Atami, Tòquio, 1948). Filla de diplomàtics, va arribar a Viena amb la família amb 12 anys i allà, essent alumna de Wilhelm Kempff i Stefan Ashkenaze, va aprendre les claus d’una tradició de la qual mai no ha volgut ser esclava. Per marcar distàncies, escollí Londres per completar estudis, i des de fa més de 30 anys és on viu i fa música seguint només la seva intuïció. Mozart, Schubert i Beethoven són els seus compositors de capçalera i a ells es ...

El classicisme vienès i, de manera molt especial, l’obra de Mozart, no té secrets per a la pianista japonesa nacionalitzada britànica Mitsuko Uchida (Atami, Tòquio, 1948). Filla de diplomàtics, va arribar a Viena amb la família amb 12 anys i allà, essent alumna de Wilhelm Kempff i Stefan Ashkenaze, va aprendre les claus d’una tradició de la qual mai no ha volgut ser esclava. Per marcar distàncies, escollí Londres per completar estudis, i des de fa més de 30 anys és on viu i fa música seguint només la seva intuïció. Mozart, Schubert i Beethoven són els seus compositors de capçalera i a ells es lliura seguint una disciplina i una autocrítica que recorda el gran Alfred Brendel, un dels seus referents.

Uchida fa gira per diverses ciutats espanyoles al costat d’una formació d’elit, la Mahler Chamber Orchestra, amb la qual recala avui a L’Auditori de Barcelona per interpretar com a solista i directora un atractiu programa amb els Concerts per a piano i orquestra núm. 17 i 25 del compositor salzburguès i el Divertiment per a orquestra de cordes, de Béla Bartók.

Uchida ha portat al disc l’obra mozartiana amb un èxit singular i en els últims anys està tornant a gravar els seus concerts per a piano amb orquestres amb les quals se sent còmoda, com la Mahler Chamber Orchestra i la Filharmònica de Berlín. En les seves interpretacions, sorprèn els melòmans amb un exquisit refinament sonor i un absolut domini estilístic. Pierre Boulez, Claudio Abbado i Simon Rattle són directors amb els quals col·labora assíduament, encara que, quan es tracta de Mozart, prefereix seguir l’exemple d’altres il·lustres pianistes, com Daniel Barenboim, Vladimir Ashkenazy o Christian Zacharias, amb versions personals.

Viena és també la ciutat on va completar la seva formació el director d’orquestra català Josep Caballé-Domènech (Barcelona, 1973), que torna aquest cap de setmana a L’Auditori per dirigir novament la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), en la plantilla de la qual va iniciar la seva carrera com a percussionista. En la seva nova cita amb els melòmans barcelonins —en tres concerts de temporada, divendres (21 h), dissabte (19 h) i diumenge (11 h)—, dirigirà un programa amb essències vieneses —la cèlebre Simfonia núm. 6, Pastoral, de Beethoven— i en la segona part l’encantadora Simfonia núm. 2, de Txaikovski.

Torna a la seva ciutat natal en un moment artístic especial de la seva carrera. A la seva responsabilitat des de fa dos anys com a director titular de la Colorado Springs Philharmonic Orchestra, als Estats Units, suma ara un nou repte com a titular de la Staatskapelle Halle a partir de la propera temporada, assumint les regnes de l’orquestra i del Teatre d’Òpera de la ciutat alemanya de Halle, de rica tradició operística. Amb aquest fitxatge, augmenta la projecció d’un dels músics espanyols de més presència internacional.