Primavera d’antiguitats

Salvant les distàncies, el que ens diferencia del MNAC és que nosaltres encara comprem peces”. Ho assegura, sense amagar la seva satisfacció, l’antiquari Fernando Pinós, fundador del Museu del Modernisme Català, a la presentació de les noves adquisicions, una vintena de peces, que s’incorporen a la col·lecció permanent amb motiu del segon aniversari del centre. La joia de la corona és un moble particularment preciós i ben conservat de Joan Busquets, que té a l’interior un magnífic petit altar amb una verge envoltada d’unes espectaculars vidrieres esmaltades, firmades per Masriera. “És una peça...

Salvant les distàncies, el que ens diferencia del MNAC és que nosaltres encara comprem peces”. Ho assegura, sense amagar la seva satisfacció, l’antiquari Fernando Pinós, fundador del Museu del Modernisme Català, a la presentació de les noves adquisicions, una vintena de peces, que s’incorporen a la col·lecció permanent amb motiu del segon aniversari del centre. La joia de la corona és un moble particularment preciós i ben conservat de Joan Busquets, que té a l’interior un magnífic petit altar amb una verge envoltada d’unes espectaculars vidrieres esmaltades, firmades per Masriera. “És una peça excepcional, probablement la més important de la col·lecció, no només per la delicadesa de les incrustacions en nacre, sinó per un disseny inusual”, explica Pinós, que va adquirir el moble per primera vegada fa molts anys, el va vendre i després no es va poder estar de tornar-lo a comprar.

També s’incorporen a la col·lecció de mobiliari, el punt fort del museu, tres peces de Gaspar Homar: una arqueta amb marqueteria en relleu, un imposant sofà de rebedor molt semblant al que es conserva al MNAC i una taula amb decoració cloisonné (una mena de mosaic de minúscules boletes de vidre multicolor), una tècnica que Frederic Vidal, fill de Francesc Vidal col·laborador habitual d’Homar, va aprendre a Londres. La mateixa tècnica que s’aprecia en un gran plat decoratiu per a la Casa Batlló, exposat al costat d’una fotografia de l’època, on es pot veure allà on s’emplaçava originalment.

El gust pels temes florals i les formes sinuoses que caracteritzen els mobles queda reflectit també en els objectes de plata com un conjunt de canelobres, un cofre i un plat que els tallers Masriera van crear per a la família Sedó, empresaris tèxtils, tal com es desprèn dels motius cisellats i les plaques d’esmalt pintat. Al costat dels retrats burgesos i d’un nou jardí de Joaquim Mir hi ha dues marines: una de Laureà Barrau i una altra de Ricard Brugada, protagonitzades per personatges humils; una escena orientalista de Ramon Casas, que retrata l’actriu japonesa Sada Yacco, i una impactant escena de devoció de Mas i Fontdevila.

El Museu del Modernisme, que enguany ha superat els 16.800 visitants, disposarà d’un estand amb obres inèdites al Saló d’Art Antic i Modern de Fira de Barcelona, un nou nom per a una cita que arriba a la 36a edició sota la direcció d’Àlex Flaqué. I ho fa amb força després de la unió entre Fira de Barcelona, el Gremi d’Antiquaris de Catalunya i l’Agrupación de Anticuarios de las Reales Atarazanas, que abans celebrava una fira independent. El Saló, de dissabte a l’1 d’abril, aplegarà prop de 50 galeries (al 2008, 90) al Pavelló 8 del recinte firal de Montjuïc.

Hi haurà obres de totes les èpoques i per a totes les butxaques, des de peces arqueològiques clàssiques, troballes precolombines, escultures orientals i màscares africanes, fins a mobles, joieria, arts decoratives i avantguardes pictòriques dels segles XIX i XX. Entre les peces estrella destaquen un cartró cubista de Maria Blanchard (Galeria Marc Calzada) i un oli de Marià Fortuny (Artur Ramon Art). També es potenciaran les propostes contemporànies amb artistes joves com el mexicà Bosco Sodi, el cordovès Noe Serrano, el barceloní Xavier Mascaró i Gino Rubert, autor de les tres portades de l’edició espanyola de la saga Millennium. Segons els organitzadors, en l’actual conjuntura econòmica, invertir en art és una opció segura, ja que el valor de les obres de qualitat augmenta d’entre el 8 i el 10% cada any.