L’Escena Poblenou celebra els seus 20 anys

El Poblenou torna a gaudir de les arts escèniques als seus carrers, a les seves places i, també a les seves sales i espais (Can Felipa, la Beckett, Can Framis, Casino l’Aliança…) amb el Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou, que celebra els seus 20 anys de vida. “Per això hem volgut convidar joves de la Generació Z, que tenen més o menys la nostra edat (la del festival)”, explica Ada Vilaró, directora i alma mater d’aquesta explosió de les arts que s’escampa per tot el barri cada tardor. “I, és clar, els hem batejat com ...

El Poblenou torna a gaudir de les arts escèniques als seus carrers, a les seves places i, també a les seves sales i espais (Can Felipa, la Beckett, Can Framis, Casino l’Aliança…) amb el Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou, que celebra els seus 20 anys de vida. “Per això hem volgut convidar joves de la Generació Z, que tenen més o menys la nostra edat (la del festival)”, explica Ada Vilaró, directora i alma mater d’aquesta explosió de les arts que s’escampa per tot el barri cada tardor. “I, és clar, els hem batejat com EsZena Poblenou, amb zeta”.

Entre les 20 propostes (enguany havien de ser 20, inevitablement) que es podran veure entre el dijous i el diumenge, hi ha quatre de teatre, tres de dansa, cinc propostes híbrides, set de circ i clown i un concert. D’aquests espectacles, sis formen part de la vuitena edició del projecte Embrions, segell del festival: “Acompanyem el procés creatiu de projectes en estat de gestació, que són encara idees embrionàries que després esdevindran projectes escènics... o no”, diu Vilaró. Els joves d’EsZena també han participat en la selecció final dels projectes.

Tres d’aquests embrions s’estrenaran al teatre de Can Felipa: la peça de circ contemporani Teatre de paperde la Cia Rauxa, que, a través de la manipulació d'objectes, el clown i el teatre físic, busca reivindicar el poder de la imaginació; l'espectacle de dansa It's a real co-incidencede Gráinne O'Carrol & Sophie Kasser,que investiga la identitat de les dones i les seves diferents formes corporals, construccions i màscares;i la proposta teatral Congrés a l'acomodació, del col·lectiu Zona 6, que celebra i reivindica l'ofici d'acomodació des de l'experiència pròpia.

Els altres tres són de carrer i es podran veure a la plaça de Can Framis: la peça de dansa i música Reverbde Cecilia Colacrai, que vol reivindicar els llocs comuns, de trobada i plens d’imprevistos; l'espectacle de circ Vermut a Venusde Las Sistars i Marta Camuffi, que rellegeix contes de la mitologia grega per parlar de la construcció mental a vegades absurda dels arquetips femenins; i la proposta teatral Sfumato (Assajant per la caiguda dels contorns)de la companyia Llum de Fideu, que ens planteja per què tot i viure envoltat d'éssers vius, només empatitzem amb el patiment d'unes vides i no d'unes altres.

D’altra banda, el Col·lectiu Eszena han triat un dels tres espectacles que, en aquesta 20ena edició, es reprogramaran. “Van triar Like, de Núria Guiu, i ens encanta perquè va sorgir dels Embrions”, diu Vilaró. Els altres dos són Mr Kebeb, humor absurd de Joan Estrader, i l’irreverent, kanyero y divertit Rebota, rebota y en tu cara explota, d’Agnès Mateus i Quim Tarrida.

Mateus posa en l’escenari el tema del feminisme. “Té un missatge del que se n’ha de parlar”, diu la directora del festival. “I és un dels temes que el nostre festival sempre reivindica: Hi ha qui arriba a dir que ja se n’ha parlat prou, d’aquest tema... Em posa els pèls com un gat a punt d’atacar!”. Vilaró destaca que cada cop hi ha més produccions de dones: “És una joia trobar tant planter de noies, amb tota la força per dir les coses”.

De fet, un dels aspectes que caracteritza l’Escena Poblenou és el seu caràcter inconformista i reivindicatiu. Intenta donar resposta a un m unt de preguntes “incòmodes”: És massa car arriscar-s’hi? Els artistes dialoguen amb les institucions, o s’han de vendre? Qui acabarà sent el públic dels teatres? Per què costa que els joves vagin al teatre? Què canviaria si es portessin les arts escèniques a l’educació? Posem quatre joves per complir quotes? Si la cultura està a les nostres mans, com volem que sigui?

Precisament l’espectacle que presenta Ada Vilaró, amb el Projecte ingenu, el Grec i la Fundació Brossa, To like or not to like, el dissabte a la sala Beckett (i voltants), critica les més recents preocupacions, al voltant, esclar, de les xarxes socials: “És un treball amb quatre joves sobre la dictadura del like”, explica. “Aquests estàndards de bellesa, d’acceptació, d’èxit que els converteix en esclaus”. Un grup de 30 espectadors es deixen guiar amb auriculars sense fils per aquests quatre joves que no encaixen en aquest codi i els faran reflexionar sobre aquesta realitat.