Catalunya regula la figura del ‘cohousing’: minipisos amb espais compartits

Sumant les zones comuns, els habitatges tindran almenys 36 metres quadrats, com exigeix la normativa l'habitabilitat

Pisos construïts per l'Ajuntament de Barcelona en contenidors marítims.ALBERT GARCIA

La Generalitat ha aprovat aquest dimecres un decret llei que regula una nova tipologia d'habitatge: allotjaments amb espais públics compartits, segons el nom oficial. Tal com està plantejat, i sense que s'informi de moment sobre els detalls dels espais en fer públic el text del decret, s'assembla a la figura del cohousing i consisteix en minipisos amb espais compartits. Els pisos (que la Generalitat anomena espais d'ús privatiu) tindran un mínim de 24 metres quadrats (amb sala, habitació, cuina i bany) i almenys 12 més en un espai compartit. Per aquest motiu el Govern assegura que com...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

La Generalitat ha aprovat aquest dimecres un decret llei que regula una nova tipologia d'habitatge: allotjaments amb espais públics compartits, segons el nom oficial. Tal com està plantejat, i sense que s'informi de moment sobre els detalls dels espais en fer públic el text del decret, s'assembla a la figura del cohousing i consisteix en minipisos amb espais compartits. Els pisos (que la Generalitat anomena espais d'ús privatiu) tindran un mínim de 24 metres quadrats (amb sala, habitació, cuina i bany) i almenys 12 més en un espai compartit. Per aquest motiu el Govern assegura que compliran amb el mínim d'habitabilitat: 36 metres quadrats.

El decret, elaborat pels departaments d'Economia i de Territori i Sostenibilitat busca regular aquesta nova tipologia, que sempre serà de lloguer, ha explicat el conseller Damià Calvet, pensada per a joves que s'emancipen, treballadors que estan de pas en una ciutat o persones grans que ja no necessiten gaire espai. Els podran promoure empreses privades o l'administració, per a la qual cosa caldrà crear una nova figura d'habitatge protegit.

Malgrat tot, s'han facilitat pocs detalls concrets sobre com seran aquests allotjaments, més enllà d'insistir que “amb caràcter general són habitatge”, en paraules de Calvet. Sí que ha assegurat que tindran cèdula d'habitabilitat, no es podran tenir buits (com fixa la Llei del Dret a l'Habitatge), o se'ls aplicarà la Llei d'Arrendaments Urbans i la regulació del preu de la renda, per exemple. Es podran construir en sòl destinat a habitatge, però també d'equipament, expliquen fonts de la Secretaria d'Habitatge. En aquest cas, la figura s'assemblaria a la dels allotjaments temporals construïts en contenidors que impulsa l'Ajuntament de Barcelona, els APROP, que jurídicament no són habitatges sinó allotjaments.

Calvet ha insistit que la nova modalitat busca “facilitar l'accés a l'habitatge de lloguer en tots els seus nivells” i respon a “noves demandes”. “El marc normatiu fins ara no possibilitava la seva construcció i poden abaratir el cost de l'emancipació de la gent jove, la creixent demanda per motius laborals i formatius o noves modalitats residencials per a persones grans”, ha defensat.

D'altra banda, el decret actualitza també els preus de venda i les rendes màximes dels habitatges protegits, tal com va avançar aquest diari. Els preus no s'havien actualitzat des del 2009 i en haver augmentat els costos de construcció un 20%, molts promotors no optaven per construir habitatge protegit. Calvet ha subratllat que l'objectiu és que augmenti “molt” la construcció d'habitatge de protecció i ha apuntat que els preus s'actualitzaran anualment en funció de l'IPC.

Sobre la firma

Arxivat A