“Haver-se d’acomiadar d’un familiar per telèfon genera culpa i frustració”

Ha dedicat tota la seva carrera a les cures pal·liatives a malalts terminals. Xavier Gómez-Batiste (Torelló, 1952) s'ha trobat davant d'una situació mai vista: “En un mes ha aparegut una pandèmia que s'estén exponencialment i genera molta mortalitat”. Màxim responsable de pal·liatius a l'OMS, Gómez-Batiste segueix amb preocupació una situació que comporta processos de dol sense precedents. “Haver-se d'acomiadar d'un familiar per telèfon genera culpa i frustració”, admet. El Programa per a l'atenció integral de...

Ha dedicat tota la seva carrera a les cures pal·liatives a malalts terminals. Xavier Gómez-Batiste (Torelló, 1952) s'ha trobat davant d'una situació mai vista: “En un mes ha aparegut una pandèmia que s'estén exponencialment i genera molta mortalitat”. Màxim responsable de pal·liatius a l'OMS, Gómez-Batiste segueix amb preocupació una situació que comporta processos de dol sense precedents. “Haver-se d'acomiadar d'un familiar per telèfon genera culpa i frustració”, admet. El Programa per a l'atenció integral de persones amb malalties avançades de la Fundació La Caixa, que ell dirigeix, ha hagut d'adaptar els seus protocols: “Els equips de pal·liatius tenen moltes dificultats per accedir als pacients”.

El suport telefònic i via WhatsApp és una de les alternatives que tenen els 230 professionals que formen part dels 43 equips d'atenció piscosocial (EAPS) de la Fundació La Caixa, un projecte considerat modèlic per la Comissió Europea i en el qual participen psicòlegs, treballadors socials, infermers, metges i agents pastorals. “Abans els professionals se centraven en els serveis pal·liatius i d'atenció primària, ara hi ha molta més pressió en les urgències i en les cures intensives”, explica el doctor, que també posa èmfasi en l'atenció domiciliària. “Les famílies no poden estar presents ni en moments molt difícils, com l'agonia, i això genera situacions de dol i de suport familiar molt complicades”, lamenta.

“L'acompanyament que tindrien en una situació normal aquests pacients queda truncat i estem vivint situacions molt dures”, afirma el també catedràtic de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic. “Veurem quin impacte tindrà a mitjà i a llarg termini”, assenyala, alhora que subratlla la importància de fer el seguiment a unes persones que patiran “unes ferides que haurem de cuidar”. El metge alerta que la situació d'aïllament crearà “dols complicats” perquè “els comiats no es poden fer correctament per llunyania, impossibilitat d'abraçar els malalts i, en definitiva, els rituals que ajuden els familiars, com poder fer un funeral”.

“El primer pas és acceptar que la situació és així”, recomana Gómez-Batiste als familiars i amics de malalts afectats. Els EAPS han establert protocols per veure com en “situacions d'agonia o preagonia, en les quals un sol familiar pot acompanyar el pacient, aquest pot representar tots els altres”. Una solució pot ser establir una videotrucada perquè la resta de la família pugui dur a terme un “acompanyament” i transmetre “compassió, amor i afecte”. Segons l'expert, cal “intentar fer tot el que es pugui amb les limitacions que hi ha” i, després, “els rituals de caràcter més funerari, reconeixements que ens ajuden a madurar el dol, s'hauran de fer més endavant”.

Confinat a casa amb símptomes lleus, Gómez-Batiste explica que ell mateix està rebent seguiment mèdic per telèfon. “Tecnologies que utilitzàvem per al lleure com WhatsApp, ara ens poden servir per crear grups de suport a pacients i familiars. Fan falta formes més imaginatives”, conclou. I més enllà de les famílies, el catedràtic destaca la tasca dels professionals sanitaris i socials en un sistema “desbordat”. “Són els primers que paren el cop d'una manera més aguda”, avisa.