Jordi Casanovas, quan arribar a la calma ja és molt

Jordi Casanovas està submergit en la seva nova obra, Alguns dies d’ahir, que vol tenir enllestida a la tardor. Em diu: “Quan em pregunten de què va, els dic que sobre les converses d'una família catalana durant la tardor del 2017”. És cert que en teatre s'ha escrit molt poc sobre el que aquells fets van provocar en la gent del carrer. Casanovas no amaga que la seva inspiració formal l'ha trobat en els cicles The Apple Family plays (2013) i The Gabriels (2016), del dramaturg nord-americà Richard Nelson, que ha...

Jordi Casanovas està submergit en la seva nova obra, Alguns dies d’ahir, que vol tenir enllestida a la tardor. Em diu: “Quan em pregunten de què va, els dic que sobre les converses d'una família catalana durant la tardor del 2017”. És cert que en teatre s'ha escrit molt poc sobre el que aquells fets van provocar en la gent del carrer. Casanovas no amaga que la seva inspiració formal l'ha trobat en els cicles The Apple Family plays (2013) i The Gabriels (2016), del dramaturg nord-americà Richard Nelson, que ha retratat, amb accents txékhovians, la vida de diverses famílies durant uns quants processos electorals. “Intento abastar sis dies en la vida d'una família dels afores de Barcelona. Els dies són el 21 d'agost del 2017, quatre dies després de l'atemptat de la Rambla; el 21 de setembre, una setmana abans del referèndum; el 2 d'octubre; el 29 d'octubre, dos dies després de la declaració fallida; el 20 de desembre, un dia abans de les eleccions, i després, un últim dia, que transcorre el 16 d'octubre del 2019, dos dies després de la sentència del judici, i mentre la plaça Urquinaona crema”.

El dramaturg català creu que està trobant el to, “cosa que m'interessa com a escriptor i com a ciutadà: estic fart de crispacions, de discussions polítiques molt enceses, i que, sumant totes les emissores, hagin arribat a embolicar-nos-hi les 24 hores del dia”. A Alguns dies d’ahir, afegeix, “vull que tot el que vivim o patim, d'una manera o altra, sigui un viatge emocional. Per a mi, el més difícil és recuperar les emocions, perquè van ser intenses i ja han passat dos anys”. I a continuació diu una cosa que he escoltat poques vegades: “Potser no és el més habitual que uns personatges puguin parlar des de la calma, però parteixo de la idea que en aquesta família tots es respecten ideològicament i intel·lectualment. Jo vull intentar entendre-ho tot, i acompanyar el públic a fer aquest recorregut. Arribar a la calma ja és molt. I tinc la intuïció que està arribant. Hem d'abordar coses que poden ser doloroses, però em sembla que tenim el carregador de paciència una mica més ple que fa dos anys. El meu projecte immediat, doncs, és aquesta funció que dirigirà Ferran Utzet”.

De moment, Casanovas té Gazoline al TNC de Barcelona, que José Luis Arellano i La Jove van estrenar a Madrid l'any passat, i es reprendrà al maig a El Pavón, també a Madrid. El seu gran èxit per tot Espanya (“excepte a Barcelona, on no s'ha vist: no ens expliquem el motiu”, diu) continua sent Jauría, que a l'abril s'estrena a l'Argentina, el Perú i Mèxic. “I també al maig estrenem al Borràs Sopar amb batalla, una comèdia negra que he reescrit diverses vegades. Explicar-la en poques línies? Seria això: Una parella inaugura casa seva i convida els amics d'ella. Ell vol demanar-li matrimoni, però un dels convidats farà una broma terrible”.