Les persones amb discapacitat pateixen un greuge econòmic de fins a 41.200 euros l’any a Barcelona

Un informe de l'Ajuntament denuncia el greuge econòmic que pateix aquest col·lectiu

Un jove passeja en cadira de rodes amb la seva companya.Getty Images

Un estudi de l'Ajuntament de Barcelona demostra que les persones amb discapacitat pateixen un greuge econòmic d'entre 17.700 i 41.200 euros anuals respecte a la resta de veïns de la capital catalana. L'informe presentat aquest matí per la regidora d'Infància, Joventut i Gent Gran, Margarita Marí-Klose, denuncia que aquestes quantitats poden fins i tot incrementar-se notablement segons les necessitats de la persona, l'edat o el tipus de discapacitat, i insta les administracions a prendre mesures perquè aquest tipus de malaltia no pugui arribar a ser causa d'exclusió social. L'estudi ...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Un estudi de l'Ajuntament de Barcelona demostra que les persones amb discapacitat pateixen un greuge econòmic d'entre 17.700 i 41.200 euros anuals respecte a la resta de veïns de la capital catalana. L'informe presentat aquest matí per la regidora d'Infància, Joventut i Gent Gran, Margarita Marí-Klose, denuncia que aquestes quantitats poden fins i tot incrementar-se notablement segons les necessitats de la persona, l'edat o el tipus de discapacitat, i insta les administracions a prendre mesures perquè aquest tipus de malaltia no pugui arribar a ser causa d'exclusió social. L'estudi Greuge econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona s'ha fet amb dades del 2017 i quantifica el sobreesforç econòmic que assumeixen les persones amb discapacitat i les seves famílies per mantenir “els estàndards de vida” en el seu entorn immediat.

Marta Segura, una de les investigadores de la UPF que ha fet l'estudi, ha revelat aquest dimarts que per quantificar el greuge econòmic s'han tingut en compte els costos directes i indirectes que tenen les persones amb discapacitat per arribar un nivell de “benestar” similar al de la mitjana de la resta de barcelonins. “Hem analitzat costos directes, com els derivats de l'atenció personal o els vinculats a la discapacitat mateixa. Per exemple, el desemborsament que suposa l'adaptació dels habitatges. A aquests costos cal afegir-hi els indirectes. Un exemple és el menor nivell d'estudis que tenen les persones a causa de la seva discapacitat, la qual cosa suposa més atur, un salari més baix... A aquests costos cal afegir-hi els els costos d'oportunitat del cuidador principal, que té una vida professional menys rica i amb menys ingressos en l'àmbit laboral”, afegeix Segura.

D'aquesta manera, s'han analitzat i comptabilitzat diferents àmbits, com el laboral, el temps i la qualitat de vida de les persones de l'entorn. Pel que fa als ingressos, s'han mesurat les deduccions, prestacions i ajudes existents. L'estudi divideix les persones seguint 13 perfils diferents de discapacitat segons les necessitats: tres nivells de discapacitat física, tres de discapacitat intel·lectual, tres de trastorns mentals, dos de discapacitat visual i dos de discapacitat auditiva. D'aquesta manera, s'estableix tota una escala comparant la població discapacitada amb la que no ho és, i el document conclou que hi ha greuges que van des dels 17.700 euros fins als 41.200 euros.

Más información

L'estudi també exigeix polítiques públiques efectives per compensar la situació, i més tenint en compte que només “el 21% de les 137.824 persones amb discapacitat reconeguda a Barcelona disposen del reconeixement que preveu la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD)”.

Aquest dimarts, Dia Internacional de la Discapacitat, Marí-Klose ha presentat el primer estudi d'aquest tipus que s'ha fet a Espanya, que ha estat impulsat per l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi) i elaborat per l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra. També han estat consultades la Federació ECOM, la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), la Federació de Salut Mental de Catalunya i l'ONCE.

La regidora d'Infància, Joventut i Gent Gran ha mantingut que les persones amb discapacitat suposen el 8,55 del total d'habitants de la capital catalana i ha conclòs: “Des de l'Ajuntament promourem polítiques per reduir aquest greuge des de polítiques públiques d'habitatge, esports, en sanitat… Sumem capacitat, sumem diversitats”.

Arxivat A