La tràgica elecció del Manel
El veí de Vilaverd que va veure com el riu arrossegava a la seva mare i al seu germà estava evacuant les seves filles
A Vilaverd, municipi de 500 habitants i que es troba a mig camí entre Reus i Montblanc (Conca de Barberà) el riu Francolí es va desbordar i va arrossegar dimarts a la nit el bungalou on vivien la Cristina, de 69 anys, i el seu fill Javi, de 42. La força de l'aigua se'ls va endur davant la mirada impotent del Manel, fill i germà dels desapareguts. Hores després continua sense tenir-ne notícies mentre els bombers i els equips d'emergència rastregen la llera del Francolí a l'altura de la Riba per intentar localitzar els desapareguts.
El Manel viu des de fa anys amb la seva dona Ana i dues ...
A Vilaverd, municipi de 500 habitants i que es troba a mig camí entre Reus i Montblanc (Conca de Barberà) el riu Francolí es va desbordar i va arrossegar dimarts a la nit el bungalou on vivien la Cristina, de 69 anys, i el seu fill Javi, de 42. La força de l'aigua se'ls va endur davant la mirada impotent del Manel, fill i germà dels desapareguts. Hores després continua sense tenir-ne notícies mentre els bombers i els equips d'emergència rastregen la llera del Francolí a l'altura de la Riba per intentar localitzar els desapareguts.
El Manel viu des de fa anys amb la seva dona Ana i dues nenes petites en una masia als afores del poble. La Cristina, la seva mare, és natural de Barcelona, però els visitava tan sovint que van decidir instal·lar un bungalou al terreny de la finca. La parcel·la és gran i l'espai no era cap problema.
A prop viuen també la Montse i el Miguel, els veïns que dimarts a la nit van marxar a correcuita preveient la pujada del riu. En la fugida cap al poble, van carregar al seu BMW el Manel, l'Ana i les dues nenes. “Ell estava desesperat”, recorda la Montse, referint-se a la desolació que sentia el Manel tot just uns minuts després de veure com l'aigua s'havia empassat el bungalou on eren la seva mare i el seu germà. “No parava de repetir que havia hagut de triar entre les seves filles i la seva mare”, recorda la Montse.
Hores després, a l'alba, ja sense pluja sobre Vilaverd, el Manel continua repetint el seu neguit davant dels veïns que s'apropaven a interessar-se per ell i per la seva família. Devastada la seva masia, s'han reallotjat a la casa d'uns coneguts, al centre del poble, lluny de l'amenaça del riu. L'Ajuntament els ha ofert un habitatge provisional.
Va ser poc després de les deu de la nit dimarts quan el temporal va desplegar els seus efectes amb més violència. L'aigua va començar a colpejar amb força les portes del bungalou i la Cristina va trucar per telèfon al Manel i l'Ana i els va dir que despertessin les nenes, totes dues de menys de 10 anys, i que marxessin de seguida de la finca. Ella i el seu fill Javi estaven atrapats a la caravana, l'embranzida de l'aigua no els permetia obrir les portes. El Manel va sortir al pati de la finca, sense roba i amb l'aigua per sobre de la cintura, per intentar auxiliar la seva mare i el seu germà però, veient la impossibilitat d'arribar fins al bungalou, va córrer a evacuar la seva dona i les seves filles.
“El soroll de l'aigua era terrible” assenyala la Montse, la veïna. No era so de pluja, matisa, “era soroll de riu desbordat”. El camí per arribar des de la finca cap al poble estava enfangat i destrossat, alguns camions de bombers van quedar després atrapats en aquest punt. Però el Miguel, la Montse i els seus veïns amb les nenes van aconseguir arribar a la carretera, malgrat que es desplaçaven amb un turisme convencional i no amb un tot terreny. Una vegada van posar les nenes fora de perill a la casa d'uns coneguts, van intentar tornar a la masia. Llavors l'aigua ja ho havia arrasat tot. També el bungalou de la Cristina i el Javi.