Picasso rep la família del “cantaor cubista” Morente

El desembre del 2010, una setmana abans de morir, Enrique Morente va cantar, acompanyat només amb les mans, davant del Guernica de Picasso, els poemes del pintor rescatats per a Pablo de Málaga, l'últim treball del cantant de flamenc. Durant les cinc hores que va ser al museu, Morente va estar concentrat i emocionat. Tant com aquest cop ho ha estat tota la seva família: la que era la seva dona, Aurora Carbonell; els seus tres fills, Estrella, Soleá i Enrique; el seu gendre, el torero Javier Conde, casat amb Estrella, ...

El desembre del 2010, una setmana abans de morir, Enrique Morente va cantar, acompanyat només amb les mans, davant del Guernica de Picasso, els poemes del pintor rescatats per a Pablo de Málaga, l'últim treball del cantant de flamenc. Durant les cinc hores que va ser al museu, Morente va estar concentrat i emocionat. Tant com aquest cop ho ha estat tota la seva família: la que era la seva dona, Aurora Carbonell; els seus tres fills, Estrella, Soleá i Enrique; el seu gendre, el torero Javier Conde, casat amb Estrella, i la seva sogra, de 89 anys, Rosario Muñoz, durant la seva participació en l'emocionant Compassos, silencis i llibertat. Performance per a les Meninas de Picasso, una de les peces de l'exposició En el nom del pare, que obrirà les portes al Museu Picasso el 7 de juny. Sorprèn veure buides les sales d'aquest museu barceloní, un dels que més visitants reben cada dia. Però els pocs privilegiats que van poder assistir a l'enregistrament d'aquesta peça es van emocionar veient la passió i l'energia que desprèn aquesta família en tot el que es proposa.

“Els pinzells de Velázquez, els ulls de Picasso i el cante de Morente”, repetien una vegada i una altra tots alhora. L'escenificació va arrencar amb tots immòbils al centre de la sala de Les Meninas, la sèrie completa sobre el famós quadre de Velázquez que Picasso va pintar el 1961 i que va donar el 1968 al seu museu. Al centre, Soleá, asseguda, vestida amb un mirinyac. Després de sentir el lladruc d'un gos, Estrella surt d'una de les cantonades de la sala arrossegant-se per terra i apropant-se, bordant i cantant mentre busca les carícies de la seva germana, que amb prou feines es pot moure per una estructura que l'hi impedeix. Després del zapateado d'un dels ballarins, Soleá es posa a cantar i aconsegueix alliberar-se de l'estructura començant un moviment desordenat de tots.

En un determinat moment, se sent la veu de Morente recitant un dels poemes de Picasso i tots, com una pinya, acaben aixecant els braços enlaire. Al final, Aurora Carbonell balla i canta davant del gran quadre de Picasso que reprodueix l'obra de Velázquez en tons grisos. “Picasso va ser la gran inspiració de Morente, l'únic cantaor cubista”, assenyala la seva vídua, que explica que la història reflexiona “sobre la desigualtat, la privació de llibertat i l'abús de poder i acaba llançant un missatge d'esperança”.

L'exposició obrirà les portes el 7 de juny amb la intenció d'explorar la pervivència del llegat artístic i vital del pintor a través de les obres de Cristina Lucas, Daniel García Andújar, Eulàlia Valldosera, Miquel Barceló, Pilar Albarracín i Santiago Sierra, a més de la família de Morente.

Més que un homenatge o una reinterpretació del pintor, es tracta d'“explicar com els artistes actuals poden veure Picasso com un pare a qui deuen respecte, però també com reflexionen sobre la seva influència patriarcal i com són capaços de desconstruir i reinterpretar la seva obra des de nous paradigmes i perspectives”, assegura Rosa Martínez, comissària de la mostra, que durant l'actuació no pot treure els ulls de sobre els apassionats familiars en aquesta acció de respecte doble a Picasso i a Morente, que fa nou anys va estar durant hores al costat de la gran obra de Picasso, cridant i udolant com fan els personatges del quadre per denunciar l'horror de la guerra.