Un tapís de Joan Miró d’una tona, a restauració

En els atemptats de Nova York de setembre del 2001 van morir milers de persones, però també es va perdre un dels cinc enormes tapissos que Joan Miró va crear amb l'ajuda de Josep Royo. Per sort, tota la documentació d'aquest Gran Tapís que rebia els treballadors de la Torre 2 es conserva a la Fundació Joan Miró de Barcelona, que permet veure com era aquesta peça de més de 60 metres quadrats. Però la fundació del pintor també té la cinquena peça, que durant 40 anys ha estat penjada a la mateixa paret, sense moure's, des que l'artista...

En els atemptats de Nova York de setembre del 2001 van morir milers de persones, però també es va perdre un dels cinc enormes tapissos que Joan Miró va crear amb l'ajuda de Josep Royo. Per sort, tota la documentació d'aquest Gran Tapís que rebia els treballadors de la Torre 2 es conserva a la Fundació Joan Miró de Barcelona, que permet veure com era aquesta peça de més de 60 metres quadrats. Però la fundació del pintor també té la cinquena peça, que durant 40 anys ha estat penjada a la mateixa paret, sense moure's, des que l'artista la va pensar per al museu que va obrir les portes el 1979, i va esdevenir una de les peces destacades de la col·lecció. Però ara, aquesta enorme obra de gairebé una tona de pes, més de set metres d'alt i cinc d'ample, creada amb jute, cànem, cotó i llana necessita una posada a punt. “Una revisió”, segons Marko Daniel, director de la fundació, que obligarà a muntar “una obra d'enginyeria” que permeti desplaçar l'obra al centre de la sala i actuar al revers. “És una cosa excepcional que permetrà fer realitat el desig de Miró. Quan concloguin els treballs que es faran in situ davant de la vista del públic, serà possible veure, durant un mes, els nusos i la materialitat de la part posterior, fins ara invisible”, explica Teresa Montaner, responsable de l'àrea de conservació de la Fundació.

Nova temporada

La intervenció del tapís (entre el 25 de març i l'1 de maig) és una de les activitats de la temporada vinent, en la qual destaquen la lectura que l'artista Antoni Llena farà de les obres de Miró, que durant tres mesos s'ha capbussat, sense límits, en el prolífic arxiu mironià, una “cova misteriosa de joies invisibles per al públic”, segons Daniel. “L'estiu que ve presentarà una lectura particular, una constel·lació mural de dibuixos que parlarà del procés creatiu i oferirà una mirada sorprenent sobre Miró i la seva obra", va apuntar la historiadora de l'art Montaner.

El director també va destacar ahir dimecres l'exposició Sound Lines, en la qual s'abordarà la influència entre artistes visuals com Kandinski, Klee, Kupka o Deanuy, entre d'altres, i la música al llarg del segle XX i la mostra de l'arquitecta brasilera Lina Bo Bardi, de qui es podran veure els dibuixos i imatges de la seva obra constructiva i la seva activitat com a dissenyadora d'exposicions.

Miró, encara que d'entrada no ho sembli, va admirar Gaudí. De fet, el jove aprenent de pintor va coincidir en les sessions de dibuix del Cercle Artístic de Sant Lluc, tot i que no es van arribar a conèixer personalment. Aquesta relació s'analitzarà en l'exposició Joan Miró. Sèrie Gaudí, que es podrà veure també a l'estiu a les sales temporals. L'admiració es farà palesa en la sèrie d'escultures creades en bronze; a la Sèrie Gaudí, 21 gravats protagonitzats per éssers fantàstics realitzats per Miró i les fotografies de Joaquim Gomis que el 1952 va fundar l'Associació d'Amics de Gaudí i va publicar diversos llibres sobre l'obra de l'arquitecte.

Daniel va insistir en la necessitat que totes “les administracions donin suport al sector cultural, l'esforç del qual beneficia la ciutat i tothom” i va explicar que la seva fundació, que tancarà l'any amb 360.000 visitants tindrà el 2019 el mateix pressupost de vuit milions d'euros, “dels quals el 80% prové de recursos propis”.