La nova economia digital

Les ciutats són organismes vius en transformació constant. Barcelona ha viscut en les últimes dècades, com moltes altres ciutats d'èxit, una transformació urbana espectacular. Els canvis urbanístics, culturals i socials han renovat el teixit de la ciutat, però aquesta gran transformació empal·lideix davant l'envergadura del que vindrà amb la revolució digital. Com hem vist aquesta setmana a l’Smart City Expo World Congress, la intel·ligència artificial, la robòtica i les noves tecnologies de la informació incidiran de manera radical en l'ecosistema urbà. Un exemple: la generalització del comer...

Les ciutats són organismes vius en transformació constant. Barcelona ha viscut en les últimes dècades, com moltes altres ciutats d'èxit, una transformació urbana espectacular. Els canvis urbanístics, culturals i socials han renovat el teixit de la ciutat, però aquesta gran transformació empal·lideix davant l'envergadura del que vindrà amb la revolució digital. Com hem vist aquesta setmana a l’Smart City Expo World Congress, la intel·ligència artificial, la robòtica i les noves tecnologies de la informació incidiran de manera radical en l'ecosistema urbà. Un exemple: la generalització del comerç electrònic a través d’Internet serà incompatible amb l'actual model de repartiment de mercaderies. Els carrers no suportaran un volum com aquest de repartiment individualitzat a domicili. S'estan desenvolupant ja solucions tecnològiques per a una mobilitat intel·ligent, compartida i ecològica, però caldrà organitzar-la tenint en compte que la recerca d'una alternativa ha de servir, a més a més, per solucionar un altre dels grans problemes urbans, la contaminació ambiental, que en el cas de Barcelona ha provocat en els últims anys una mitjana de 424 morts prematures només per les partícules fines que emeten els cotxes, a les quals cal afegir un nombre no determinat pels efectes del diòxid de carboni (NO2).

La nova economia digital ens col·loca a les portes d'una nova gran transformació, però a diferència de les anteriors, que van estar marcades per una agenda decidida en l'àmbit local, aquesta vegada els principals vectors de canvi venen de fora i el que en determinarà els efectes sobre la ciutat serà la capacitat dels seus governants per incidir en la direcció que han de prendre aquests canvis. Barcelona està de ple en aquesta important batalla.

Un exemple del tipus de desafiament que ha d'afrontar és l'economia de plataformes. Forma part de l'economia col·laborativa i està basada en la creació de comunitats d'usuaris que cooperen i fan intercanvis a través d'una plataforma digital. El seu creixement és exponencial. Però no totes les plataformes són iguals. N’hi ha que tenen efectes nocius i profundament distorsionadors sobre l'economia local. És el cas de plataformes com Uber, Glovo o Airbnb, que ofereixen serveis de transport, missatgeria i allotjament proveïts per particulars.

Barcelona s'ha convertit en un referent de l'economia col·laborativa amb exemples d'èxit com Wikiloc, Som Mobilitat o Som Energia

En realitat, no responen als principis de l'economia col·laborativa, ja que no estan basades en l'intercanvi entre iguals (peer to peer) sinó en un model de negoci que, emparant-se en la capacitat de les noves tecnologies per eludir fronteres administratives, explota la capacitat d'oferta dels habitants de les ciutats d'èxit. I ho fa trencant el mercat local, eludint el pagament d'impostos o imposant condicions d'explotació laboral inacceptables. Res a veure amb iniciatives realment col·laboratives com Wikipedia, el cinquè portal més visitat del món, que reuneix un volum immens de coneixement compartit gràcies a la col·laboració de milions de contribuents; res a veure tampoc amb Moodle, la plataforma de formació i estudis universitaris gratuïta que ja té 136 milions d'usuaris, o amb Home Exchange, que facilita l'intercanvi de cases en més de 150 països.

Les ciutats han de defensar-se del model extractiu (de drets, de riquesa i de dades personals) que representen plataformes com Uber, Glovo o Airbnb, i donar suport, en canvi, a les plataformes que comparteixen el coneixement de forma oberta i promouen formes d'economia social inclusiva i descentralitzada. És el que han acordat 48 grans capitals del món reunides en el Sharing Cities Summit, entre les quals hi ha Nova York, París, Amsterdam, Montreal, Lisboa, San Francisco o Sao Paulo. La capital catalana acollirà una oficina permanent per al desenvolupament dels deu punts estratègics que han acordat aplicar.

Barcelona s'ha convertit en un referent de l'economia col·laborativa, amb exemples d'èxit com la plataforma Wikiloc, que ofereix rutes de senderisme i activitats a la naturalesa i ja té 4 milions d'usuaris a tot el món; Som Mobilitat, una cooperativa amb més de mil socis que ofereix mobilitat ecològica compartida, o Som Energia, una cooperativa de consum que comercialitza energia d'origen renovable. El 2016 va ser considerada la segona smart city del món després de Singapur en l'índex Juniper Research i s'estima que la indústria 4.0 representa ja el 8% de la riquesa que es crea a la ciutat. Amb grans riscos i oportunitats, la nova transformació ja està en marxa.