L’ambient electoral pren la Mercè

En els últims 12 mesos ha baixat la temperatura del procés i ha pujat la del termòmetre electoral. És la gran diferència entre la Mercè de l'any passat, quan faltava una setmana per al referèndum de l'1 d'octubre, i la festa major d'aquest any, a vuit mesos de les eleccions municipals. En el dia gran de la festa de Barcelona a les converses de passadís de la Casa Gran no es parla d'una altra cosa que dels comicis.
...

En els últims 12 mesos ha baixat la temperatura del procés i ha pujat la del termòmetre electoral. És la gran diferència entre la Mercè de l'any passat, quan faltava una setmana per al referèndum de l'1 d'octubre, i la festa major d'aquest any, a vuit mesos de les eleccions municipals. En el dia gran de la festa de Barcelona a les converses de passadís de la Casa Gran no es parla d'una altra cosa que dels comicis.

Després d'un any alt voltatge polític, els actors d'aquest dilluns tampoc han estat els mateixos. Hi ha hagut absències i noves presències. En la desfilada de les autoritats, només l'alcaldessa Ada Colau ha repetit respecte a l'any passat, quan el president de la Generalitat era Carles Puigdemont (fugit a Brussel·les), la presidenta del Parlament era Carme Forcadell i el conseller d'Interior, Joaquim Forn (els dos empresonats com la resta dels líders sobiranistes). Avui s'han estrenat el president Quim Torra (el tercer amb el qual coincideix Colau durant el seu mandat) i el president del Parlament, Roger Torrent.

A l'Ajuntament, a més de representants de tots els partits del ple, s'ha deixat veure també el filòsof Jordi Graupera, que aspira a encapçalar una candidatura independentista i va proposar unes primàries per escollir un alcaldable. I en boca de tothm ha estat també l'expresident francès Manuel Valls, que aquest dimarts desvetllarà la seva candidatura, que ha sacsejat la batalla electoral.

Sonat ha estat també el silenci de Ciutadans. Habitualment tots els grups polítics es posen darrera  d'un micròfon per comentar el desenvolupament de la festa, però la líder dels taronja, Carina Mejías, ha desconvocat la seva compareixença. Tots els grups han celebrat el desenvolupament festiu i tranquil de la programació i l'alcaldessa Ada Colau ha assegurat que, fins al diumenge, l'assistència de públic va ser semblant a la de l'any passat: un milió de persones.

L'alcaldessa, a més, ha celebrat el relleu del candidat d'ERC, que serà el conseller d'Acció Exterior Ernest Maragall, i ha vaticinat que serà més fàcil aconseguir acords amb el germà de l'ex alcalde Pasqual Maragall. El conseller es va mostrar disposat ahir a aconseguir pactes post electorals amb Barcelona en Comú i aquest dilluns Colau fins i tot ha insinuat la possibilitat de rescatar el tramvia.

Des del PDeCAT, l'exalcalde Xavier Trias ha donat per fet que l'exconseller Ferran Mascarell estarà en la seva candidatura, encara que no ha aclarit si ocuparà un lloc abans o després de la candidata triada en primàries, Neus Munté.

PP i Ciutadans no surten al balcó

I si algú esperava polèmica vinculada al procés independentista, amb prou feines un parell de moments. Quan les colles castelleres han desplegat pancartes demanant la llibertat dels presos; i quan la multitud a la plaça ha creat un buit que dibuixava el llaç groc. Però ni crits d'independència o de suport a Torra. Qui s'ha pres malament la seva presència ha estat el grup municipal del PP, que ha sortit al balcó de l'Ajuntament. Tampoc ho ha fet Ciutadans perquè asseguren que se senten exclosos per "les reivindicacions independentistes que s'han llençat des de la plaça".

El dia ha començat amb la missa a la basílica de la Mercè, la patrona de la ciutat, a la qual han acudit el president de la Generalitat, Quim Torra, i representants de tots els grups municipals de l'Ajuntament, excepte els del Govern de l'alcaldessa Ada Colau. L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha demanat “pau i tranquil·litat per al món i de forma especial per al nostre país”. En la seva homilia ha pregat a la patrona que no permeti “que caure en la temptació de la divisió, de la confrontació, de la imposició de les nostres maneres de veure i construir el món”.