Més televisió

Des de les vuit del matí hi va haver més televisió pendent de la Diada que altres anys. El cas que més crida l’atenció és el de TVE, que, sens dubte, està canviant. L’equip dels esmorzars es va desplaçar a Barcelona i tenien a la tertúlia convidats com ara Esther Vera o Sergi Pàmies. Susana Griso (Antena 3) i Ana Rosa Quintana (Tele 5) se la miraven des de més lluny, però van dedicar el seu temps inicial a l’esdeveniment que, pels seus titulars, no resultava molt plàcid: “La Diada més tibant”, “Diada dividida” o“La Diada més calenta”.

Hi va haver moltes entrevistes repes. Al vi...

Des de les vuit del matí hi va haver més televisió pendent de la Diada que altres anys. El cas que més crida l’atenció és el de TVE, que, sens dubte, està canviant. L’equip dels esmorzars es va desplaçar a Barcelona i tenien a la tertúlia convidats com ara Esther Vera o Sergi Pàmies. Susana Griso (Antena 3) i Ana Rosa Quintana (Tele 5) se la miraven des de més lluny, però van dedicar el seu temps inicial a l’esdeveniment que, pels seus titulars, no resultava molt plàcid: “La Diada més tibant”, “Diada dividida” o“La Diada més calenta”.

Hi va haver moltes entrevistes repes. Al vicepresident d’Òmnium, Macel Mauri, per exemple. El triomfador mediàtic del matí va ser Miquel Iceta, que van entrevistar en tres emissores pel cap baix. A La Sexta, Antonio García Farreras (A rojo vivo) la titulava “Diada dels presos”, però en el que insistia era a destacar les absències de diversos partits. Ana Pastor va dibuixar una Diada amb fractura, “almenys, política”. El programa es va mobilitzar per les declaracions del ministre Josep Borrell a la BBC en el sentit que preferiria que els polítics presos estiguessin en llibertat condicional. Va ser la segona notícia al TN de TV3 que va obrir amb: “Diada amb presos i exiliats pel procés”. TVE va titular el seu telenotícies amb el cas del màster de la ministra de Sanitat i va definir la Diada com la dels presos i el diàleg. A la tarda, Antena 3 i Telecinco es van oblidar del tema. No ho va fer TVE o La Sexta. A Catalunya, el seguiment el feien aTV3 i a locals com betevé. Les imatges de munió eren impactants, però l’onada de so va quedar desdibuixada a la televisió. N’hi va haver? TV3 mateix, per demostrar que sí, que n’hi va haver, almenys en alguns trams, va recopilar vídeos domèstics de persones que eren a la concentració, tot i que no eren proves particularment convincents.

Després de finalitzar l’acte, van venir les primeres anàlisis a La Sexta, TV3 i TVE-Sant Cugat. Per resumir les posicions més clares: La Diada reforça l’independentisme; no va haver-hi Diada per a més de la meitat dels catalans, o molta gent va ser a la Diagonal més pels presos que per la independència.

El programa institucional de la vigília, al marge del lògic recordatori dels presos, estava ple de simbologia i e TV3 la realçaven. Per exemple, la flama del Canigó al·ludia, explicava una locutora, “al període de foscor del qual es vol sortir, la llum avança sortint del Parlament”. Va arribar el missatge de Quim Torra sobre el qual Jaume Barberà, a una tertúlia de 8TV, es va queixar perquè ja seria hora que s’expliqués comes vol fer la república. El missatge va ser breu. A Més 3/24, a tall de compensació, hi va haver una entrevista posterior a Carles Puigdemont. Va durar gairebé mitja hora. Sense escenari institucional, però amb més temps. Els tertulians del programa es van felicitar perquè Puigdemont, segons ells, havia coincidit amb Oriol Junqueras que, al matí, aTV3, havia afirmat, en una entrevista escrita, que l’única sortida era un referèndum pactat i vinculant. No van treure la mateixa conclusió al TN d’ahir en tractar la notícia d’un Puigdemont intentant justificar alguns malentesos amb Junqueras per les circumstàncies personals de tots dos.

Una mostra de les diferents òptiques informatives sobre un mateix esdeveniment la vadonar a TV3 el corresponsal de The New York Times, Raphael Minder. No sabia si el diari publicaria la seva crònica perquè el moment, va dir, era menys interessant que fa un any. A La Sexta, Minder va resumir la diferència d’aquesta Diada amb la de l’anypassat en què la d’ahir era una Diada sense full de ruta, amb fractures en el frontindependentista i amb uns protagonistes clars: els presos.