Un recorregut per cinc coves catalanes

Fa milions d'anys van aparèixer els primers humans. Una manera de conèixer com vivien i qui eren és apropar-nos a les nombroses coves que hi ha a Catalunya. Algunes, com la d'Espluga de Francolí, representen una de les galeries més llargues del món. Amb les altes temperatures de l'estiu, refugiar-nos una estona en aquestes coves pot ser una bona proposta cultural per a les vacances. A continuació, us en recomanem cinc.

Es tracta de l'habitatge amb presència humana més antiga documentada –11.000 anys– al municipi de Begues (Baix Llobregat). Aquesta data la coneixem gràcies a la descobert...

Fa milions d'anys van aparèixer els primers humans. Una manera de conèixer com vivien i qui eren és apropar-nos a les nombroses coves que hi ha a Catalunya. Algunes, com la d'Espluga de Francolí, representen una de les galeries més llargues del món. Amb les altes temperatures de l'estiu, refugiar-nos una estona en aquestes coves pot ser una bona proposta cultural per a les vacances. A continuació, us en recomanem cinc.

Cova de Sant Sadurní

Es tracta de l'habitatge amb presència humana més antiga documentada –11.000 anys– al municipi de Begues (Baix Llobregat). Aquesta data la coneixem gràcies a la descoberta, el 1978, de la cova de Sant Sadurní, on van viure homes i dones de l'edat de pedra, concretament de l'època coneguda com a epipaleolític. El 2013 els arqueòlegs hi van trobar restes de quatre esquelets del neolític. En aquesta època, l'home, que fins aleshores caçava, comença a conrear. Les coves es poden visitar el primer diumenge i el tercer dissabte de cada mes. Preu: 5 euros (gratuït per a infants fins a sis anys).

Mines prehistòriques de Gavà

Sense moure'ns de comarca, a Gavà es poden visitar les mines més antigues d'Europa, de 6.000 anys d'antiguitat, on els habitants del neolític van ser capaços d'excavar fins a 15 metres de profunditat amb instruments rudimentaris com un cisell i una pedra. A les mines de Gavà s'extreia variscita, un mineral semipreciós que s'utilitzava per fer joies.També hi ha elements artístics, com la Venus de Gavà, feta de ceràmica negra, possiblement una deessa de la fertilitat i una de les poques representacions religioses del neolític a la península Ibèrica. A l'estiu es poden visitar de dilluns a dissabte de 10.00 a 19.00. Preu: 7,50 euros (gratuït per als menors de set anys).

El segle XIX es van descobrir les coves de Serinyà (Pla de l'Estany), on van viure humans de l'última etapa del paleolític (entre 15.000 i 9.000 anys a. C.). Aquestes coves es van tornar a fer servir a l'edat de bronze (5.550-500 a. C.). S'utilitzaven com a punts de cacera, emmagatzematge o tancament de bestiar. L'accés a les coves és de 11.00 a 18.15. Als mateixos voltants de l'estany de Banyoles es pot visitar el poblat neolític de la Draga, descobert el 1990, relacionat amb la cultura cardial. Allà es van construir grans cabanes rectangulars de roure, amb les seves palissades, focs culinaris i fosses de residus. Preu: 6 euros.

Coves de Montserrat

El degoteig de la pluja durant milions d'anys va formar les coves de Montserrat, al municipi de Collbató (Baix Llobregat). La muntanya amaga a l'interior més de 100 coves, però potser la més coneguda es la del Salnitre, un mineral que explotaven els religiosos del segle XV i amb el que es feia la pólvora. Des del gener, les visites guiades de 500 metres per les galeries arranquen amb un muntatge 3D projectat a la roca que explica l'evolució de la muntanya, fent un repàs de la nostra història. Preu: 7,50 euros (gratuït per als menors de cinc anys).

La setena cova més llarga del món es troba a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Les galeries de la cova de la Font Major i la cova de la Vila tenen una longitud de 3.600 metres. Espluga significa cova en llatí i, d'aquí, l'origen del nom del municipi al segle XI. L'abundant aigua que hi ha a l'interior forma rierols i basses. La cova va servir d'aixopluc i refugi durant el període visigòtic i musulmà. Preu: 7,30 euros (gratuït per als menors de nou anys).